61.
casa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
poble, més gran que les altres. tugurio cabana, caseta petita i pobra. cofurna, casa petita, pobra, fosca. 2 El lloc on hom habita, encara que no sigui una casa pròpiament dita. rectoria, casa o apartament on viu el rector. residència, lloc on una autoritat o corporació té el seu domicili o [...]
|
62.
impost
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(ant.) alcabala, tant per cent que es paga a l'Estat en els contractes de compravenda. lleuda(ant.) fogatge(ant.) espòrtula, drets pecuniaris que cobraven alguns jutges. prestació, qualsevol impost o servei exigit per la llei o l'autoritat. Prestació personal. peatge, impost que es paga per la [...]
|
63.
tractar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'autoritat eclesiàstica et cercarà raons. discórrer(sobre una matèria) descriure(->) consignar, tractar d'una cosa en un escrit. En la seva història no trobem consignats aquests fets. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
64.
vell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
padrí(fam.) avi(fig.), persona d'edat molt avançada. patriarca(m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral. antanyàs renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs. carronya(f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara. Cp [...]
1 adj. (Dit d'una persona) vellós, que comença a ésser vell. ancià gueto provecte, avançat en edat (o en experiència) madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell. gran (euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran. caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols. decrèpit. Un home decrèpit. senil, dèbil de tan vell. xaruc, que ja repapieja. renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc. ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat. ésser més vell que Matusalem tenir molts anys estar carregat d'anys caure de vell tenir una cama al fossar (o al calaix), ésser molt vell. ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell. Cp. veterà 2 (Dit d'una cosa) → antiquat. antic (→) arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica. primitiu. Art primitiu. secular (edifici, institució, costum, etc., de més de cent anys). Cp. multisecular mil·lenari, íd. de més de mil anys. immemorial (llei, costum, etc.) antediluvià (hiperb.) fòssil (fig.) anyenc, que té molts anys. Vi anyenc. ranci. De rància noblesa. inveterat (costum, vici) ésser més vell que anar a peu (acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto (fam.) jai o jaio iaio vellard ancià padrí (fam.) avi (fig.), persona d'edat molt avançada. patriarca (m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral. antanyàs renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs. carronya (f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara. Cp. veterà: antic en una professió, etc. Ant. Jove. Nou. 4 Ésser vell: Vellotejar, començar a ésser vell. Repapiejar (→). Fer-se vell: Envellir. Revellir-se, tornar-se vell prematurament. Inveterar-se (un mal). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |