61.
angle
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
paret. Cp. torta, tombant cantó, en un cos, l'indret on es troben dues cares laterals. cantonada, en l'encreuament de dos carrers, angle format per dues façanes o parets d'un edifici. Una casa que fa cantonada. racó, angle interior format per dues parets convergents. comissura, angle format pels [...]
|
62.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
coneixences. lat, extens, dilatat. desmesurat. Una ambició desmesurada. desorbitat. Un preu desorbitat. extrem. Una misèria cultural extrema. grandiós. Un edifici, un espectacle, grandiós. grandàso grandolàs, augmentatius de gran, dit d'una persona jove, que ja és massa gran [...]
|
63.
porta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Obertura que permet entrar en un lloc i sortir-ne. portal, portaladao portada, porta gran d'una ciutat o d'un edifici important. portaló, portal petit; porta d'accés d'una embarcació. porta falsa, la que està situada al darrere o al costat d'una casa i que no és la principal. poterna, porta [...]
|
64.
alberg
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. conreria, casa de camp, agregada als convents, on es donava alberg als transeünts. hospital, casa on es recullen pobres i pelegrins per un temps determinat. llatzeret, edifici fora de poblat destinat a tenir-hi en quarantena persones que venen de regions infestades per una malaltia contagiosa. motel [...]
|
65.
part 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
costats són negres i el sobre blanc. membre. Els membres d'una proposició, d'un sil·logisme. gros, la part més nombrosa d'un tot. El gros de l'exèrcit. El gros de la gent. carcassa, part interna d'un objecte, que aguanta les altres parts. La carcassa d'un edifici de ciment [...]
|
66.
posar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 col·locar plaçar emplaçar(un edifici, un monument, etc.) ubicar, posar en tal o tal lloc. sobreposaro superposar, posar al damunt. anteposaro preposar(al davant) juxtaposar(al costat) sotaposaro subordinar(a sota; es diu només parlant de persones, referint-se al rang, al càrrec, etc [...]
|
67.
vell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
al fossar (o al calaix), ésser molt vell. ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell. Cp. veterà 2 (Dit d'una cosa) antiquat. antic(->) arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica. primitiu. Art primitiu. secular(edifici, institució [...]
1 adj. (Dit d'una persona) vellós, que comença a ésser vell. ancià gueto provecte, avançat en edat (o en experiència) madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell. gran (euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran. caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols. decrèpit. Un home decrèpit. senil, dèbil de tan vell. xaruc, que ja repapieja. renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc. ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat. ésser més vell que Matusalem tenir molts anys estar carregat d'anys caure de vell tenir una cama al fossar (o al calaix), ésser molt vell. ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell. Cp. veterà 2 (Dit d'una cosa) → antiquat. antic (→) arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica. primitiu. Art primitiu. secular (edifici, institució, costum, etc., de més de cent anys). Cp. multisecular mil·lenari, íd. de més de mil anys. immemorial (llei, costum, etc.) antediluvià (hiperb.) fòssil (fig.) anyenc, que té molts anys. Vi anyenc. ranci. De rància noblesa. inveterat (costum, vici) ésser més vell que anar a peu (acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto (fam.) jai o jaio iaio vellard ancià padrí (fam.) avi (fig.), persona d'edat molt avançada. patriarca (m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral. antanyàs renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs. carronya (f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara. Cp. veterà: antic en una professió, etc. Ant. Jove. Nou. 4 Ésser vell: Vellotejar, començar a ésser vell. Repapiejar (→). Fer-se vell: Envellir. Revellir-se, tornar-se vell prematurament. Inveterar-se (un mal). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |