1 Acció de fixar el pensament en alguna cosa. esment (s'usa en certes frases com parar esment, posar esment). remirament, atenció que hom posa en allò que fa o diu. detenció o deteniment. Llegir una cosa amb molta detenció. compte. Anar amb compte. Tenir compte d'una cosa. alerta, en les frases anar alerta, estar alerta. cura. Posar cura en una cosa, en una feina. Fer una cosa amb molta cura. vigilància diligència tensió d'esperit Ant. Inatenció.
2 Demostració de consideració o cortesia. cortesia gentilesa respecte mirament (usat generalment en pl.). Tractar algú amb miraments. Hem de tenir miraments envers tothom. deferència obsequiositat bondat finesa esguard. Tenir esguard envers algú. contemplació. Li demanà que per contemplació seva volgués acordar-li aquest favor. S'usa generalment en pl.: sense contemplacions. amatença
3 Interjecció. alerta! ull viu!
4 Amb atenció. → atentament.
5 Cridar l'atenció sobre alguna cosa: Aixecar la llebre. Cridar l'atenció: Ressaltar. Ferir la vista. Colpir l'ull. Fer-se mirar (o remarcar). Atreure les mirades. Fer atenció: Fixar-se (→). Per atenció a: Per contemplació de. Fer (una cosa) per la bona cara (d'algú). Posar atenció: Mirar-s'hi. Posar esment (o cura).
