1 → ventada.
advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal.
aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire.
airet, vent suau.
zèfir, íd. (lit.)
ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd.
ora, oreig, aura, airina, íd.
airada, vent que dura poca estona.
brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta).
brisot, brisa forta.
oratge, oratgell, oratjol, vent de terra.
terral, íd.
terraló, terral suau.
terralada, terral fort.
marinada o foranell, vent de mar.
vent pluig, vent que porta pluja.
brianxa, ventet fi i fresc.
airàs o airot, vent molestós.
brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern.
brisca, airet molt fi i fresc.
broixina, aire fred.
llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell.
brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla.
celistre, aire fred acanalat.
gris o griso, ventet fi i gelat.
botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu.
matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig.
fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu.
traganeu o draganeu, íd.
venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols.
vendaval, vent molt fort.
borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa.
ventúria, vent molt fort.
vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent.
huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat.
torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu.
rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya
tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori.
prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes.
monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO.
simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc.
cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats.
tifó, cicló dels mars de la Xina.
2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen:
Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees.
Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet).
Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix).
Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau).
Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre.
Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau).
Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni.
Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau).
3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble).
Fer vent: → ventejar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
