21.
feble
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sentia defallent. defallit, íd. exhaust esgotat desvalgut, que no es pot valer sinó de l'ajut d'altri. desanat, feble en extrem, dit d'una persona. afigat, que manca d'energia. neulit(fig.), privat de vigoria. flasc, feble moralment, de caràcter. fleuma, fluix de caràcter, mancat de [...]
|
22.
cedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conformar-se sucumbir, cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més. Sucumbir a la temptació. ajeure's, cedir a la voluntat d'altri. sotmetre's transigir fluixejar, mostrar-se fluix, començar a cedir. amollar. Al principi sembla inexorable, però després amolla. contemporitzar, cedir per [...]
|
23.
suro
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
seca del suro. xeixa, classe extra de suro o de taps de suro. rusca, escorça del suro no treballada. carbassal, suro gruixut i fluix. 2 Un tros de l'escorça. rodalanyao troina, tros de suro rodó amb un forat al mig. surada, conjunt de suros d'un ormeig de pesca. 3 alzina. surera 4 Semblant [...]
|
24.
evacuar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
carbonada o meconi, el primer de l'infant tot just nat. anar fluix de ventre, evacuar massa sovint. escagassar-se, debilitar-se per un excés d'evacuacions. escagarrinar-se, cagar-se de por. cagar. És l'expressió pròpia, però gastada per l'ús i considerada indecent. excretar Manuel Franquesa i [...]
|
25.
vent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ventada. advecció(tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire(->), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolío ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que [...]
1 → ventada. advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que dura poca estona. brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta). brisot, brisa forta. oratge, oratgell, oratjol, vent de terra. terral, íd. terraló, terral suau. terralada, terral fort. marinada o foranell, vent de mar. vent pluig, vent que porta pluja. brianxa, ventet fi i fresc. airàs o airot, vent molestós. brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern. brisca, airet molt fi i fresc. broixina, aire fred. llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell. brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. gris o griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu. traganeu o draganeu, íd. venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent. huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat. torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu. rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori. prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes. monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO. simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc. cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats. tifó, cicló dels mars de la Xina. 2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen: Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees. Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet). Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix). Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau). Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre. Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau). Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni. Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau). 3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble). Fer vent: → ventejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
26.
creure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tot el que aquest et conta. creure de fluix(o de lleuger), creure sense fonament. beure's(fig.), creure's una cosa inversemblant. afigurar-seo figurar-se. M'afigurava que demà era festa. 2 Tenir una certa opinió d'algú o d'alguna cosa. pensar-se. No et pensis que sigui fàcil. judicaro jutjar [...]
|
27.
home
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(->) sinagües, home fluix de caràcter. bufanúvols, home presumptuós. pinxo, home que fa gala de ser valent. alicorn, home estúpid i groller. janot, home taujà. pau, íd. animeta, home dolent. belitre, íd. galifardeu, íd. brivall, home de la púrria. bútxara, home egoista i poc formal. garjol, home [...]
|
28.
cop 1 [o colp]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la porta amb l'argolla. Donar un pic a la campana amb el batall. repicó, íd. continuat. truc, el cop que hom dona a una porta amb l'argolla o amb els nusos dels dits. voleao bolei, cop donat a una cosa mentre està boleiant. passatú, cop que hom dona, fluix i ràpid. esclatarada, cop violent que [...]
|