31.
carregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies. estibar. Estibar una nau de carbó. embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics). recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat. 2 encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva [...]
|
32.
punt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(fig.), el punt principal d'un problema. els quatre vents, els quatre punts cardinals. Una casa a quatre vents. 8 Moment exacte. caient. Va arribar al caient de les set, al punt de les set. 9 Punt culminant: pic. Al pic de l'estiu. Al pic de la feina. fort. Al fort de l'hivern. Al fort de la [...]
|
33.
entrada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
del carrer. gola(d'un port, d'una cova, etc.) boca(->) La boca d'un forn, d'una xemeneia, d'una cova, d'una mina, d'un cup, d'una sitja, d'un port, d'un riu, etc. llindar, entrada d'una casa. També en sentit fig. Al llindar de la vellesa, de l'hivern. afàs(d'una nansa de pescar [...]
|
34.
esdevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fet favorable. anticipar-se, esdevenir-se, una cosa, abans del temps normal. Aquest any l'hivern s'ha anticipat. reproduir-se. Esdeveniments semblants es reprodueixen en la història. repetir-se, íd. tenir lloc. L'última revolució espanyola va tenir lloc el juliol de 1936. sobrevenir(de sobte [...]
|
35.
cobrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
emplomar, cobrir una cosa amb plom. Emplomar una teulada. embrossar, cobrir amb brossa una cosa (esp. una pila de carbó, una pila de fems). emporxar. Hem emporxat la terrassa de ponent. cofar, cobrir el cap amb qualsevol lligadura. pallar, cobrir de palla. Aquest hivern hem hagut de [...]
|
36.
vent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mar. vent pluig, vent que porta pluja. brianxa, ventet fi i fresc. airàso airot, vent molestós. brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern. brisca, airet molt fi i fresc. broixina, aire fred. llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell. brisquet [...]
1 → ventada. advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que dura poca estona. brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta). brisot, brisa forta. oratge, oratgell, oratjol, vent de terra. terral, íd. terraló, terral suau. terralada, terral fort. marinada o foranell, vent de mar. vent pluig, vent que porta pluja. brianxa, ventet fi i fresc. airàs o airot, vent molestós. brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern. brisca, airet molt fi i fresc. broixina, aire fred. llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell. brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. gris o griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu. traganeu o draganeu, íd. venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent. huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat. torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu. rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori. prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes. monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO. simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc. cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats. tifó, cicló dels mars de la Xina. 2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen: Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees. Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet). Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix). Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau). Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre. Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau). Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni. Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau). 3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble). Fer vent: → ventejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |