21.
venda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de cafè. mercat, venda a un preu convingut. Fer mercat d'una cosa, vendre una cosa que no s'hauria de donar a preu. barrisc, venda sense comptar, pesar o mesurar. subhasta, venda pública al millor postor. 2 Tenir venda, una cosa: Tenir sortida. Tenir demanda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
22.
perseverar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. amaçar, insistir sobre una cosa. reblar el clau(fig.) tornar a la mateixa tornar a la càrrega Ant. Adormir-se sobre els seus llorers. Fer entrada de cavall sicilià. Tenir sortida de cavall i arribada d'ase. Flaquejar. Fer una cosa de bursada [...]
|
23.
carrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
passa, sense sortida. calçada, la part central d'un carrer, entre les andanes. Cp. antuixà (ant.): la part de carrer corresponent a l'enfront o façana d'una casa, androna: passadís estret entre dues cases contigües, canar: espai estret que es deixa entre dues cases Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
24.
despatxar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. pensionar, jubilar 2 vendre. 3 enviar. 4 (despatxar-sepron.) (una mercaderia) tenir (molta) sortida anar molt buscada(una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
25.
establir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. restaurar(fig.), tornar a posar en vigor, restablir. fermar(≠ firmar), establir amb força legal un tracte, un conveni, etc. Fermar les treves. Fermar un matrimoni. determinar. Encara no hem determinat l'hora de la sortida. 2 decidir, ordenar. 3 (establir-sepron.). Fixar la residència en un lloc [...]
|
26.
sortir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dir, fer. 4 resultar, reeixir, resoldre. 5 provenir. 6 ressortir. 7 Tenir sortida una mercaderia: Vendre's. vendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
27.
vendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, exportar una cosa importada. posar a la venda (una cosa), oferir-la per vendre. 2 Vendre's bé, una mercaderia: Tenir (molta) sortida. Sortir. Tenir (molta) acceptació. Vendre's com pa beneït. Vendre's, una persona, en sentit moral: Prostituir-se(fig.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
28.
llançar [o llençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llançar-se contra algú. capitombar(intr.), llançar-se de cap. precipitar-se estimbar-se tirar-se embrancar-se, llançar-se a un afer, una discussió, etc., de difícil sortida. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
29.
forat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. uix, forat gran d'una bota. desguàs, forat per on hom dona sortida a l'aigua d'un lloc. boca, el forat d'una ampolla. cabeç, obertura d'una peça de vestir per on passa el cap. excavació, forat fet a terra o en una roca. barrinada, barrinadurao barrobí, forat a la pedra, fet amb la barrina [...]
|
30.
vent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dura poca estona. brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta). brisot, brisa forta. oratge, oratgell, oratjol, vent de terra. terral, íd. terraló, terral suau. terralada, terral fort. marinadao foranell, vent de [...]
1 → ventada. advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que dura poca estona. brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta). brisot, brisa forta. oratge, oratgell, oratjol, vent de terra. terral, íd. terraló, terral suau. terralada, terral fort. marinada o foranell, vent de mar. vent pluig, vent que porta pluja. brianxa, ventet fi i fresc. airàs o airot, vent molestós. brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern. brisca, airet molt fi i fresc. broixina, aire fred. llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell. brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. gris o griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu. traganeu o draganeu, íd. venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent. huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat. torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu. rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori. prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes. monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO. simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc. cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats. tifó, cicló dels mars de la Xina. 2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen: Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees. Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet). Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix). Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau). Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre. Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau). Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni. Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau). 3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble). Fer vent: → ventejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |