1.
pertorbar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 torbar contorbar, alterar l'ordre. alterar desorganitzar trastornar desordenar capgirar, pertorbar l'ordre de les coses. 2 Provocar un desordre mental. testavirar destemptar trastornar commoure contorbar, alterar l'ànim. atordir(fig.) fer perdre el cap 3 Fig. agitar. Manuel Franquesa i [...]
|
2.
torbar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pertorbar alterar trastornar(físicament o moralment) contorbar(l'ànim) atorrollar desconcertar(->) 2 (torbar-sepron.) empegueir-se immutar-se(->) 3 entretenir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
trastornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 torbar, desordenar, espatllar, alterar. 2 Torbar profundament l'ànim. trastocar afligir(->) consternar trasbalsar destemptar, trastornar algú de manera que no sap a quina cosa decantar-se, quina direcció prendre. pertorbar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
inquietar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 alarmar amoïnar preocupar enquimerar intranquil·litzar pertorbar. Certes lectures pertorben l'ànim. contorbar torbar neguitejar desassossegar anguniejaro anguniar agitar intrigar, excitar en algú una curiositat inquieta. 2 (inquietar-sepron.) ansiejar(intr.) enneguitar-seo neguitejar-se [...]
|
5.
enfollir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 embogir pertorbar trastocar trastornar el cap (o l'enteniment) o simplement trastornar testavirar guillar fer girar el cervell alienar fer perdre el seny (o la raó, o l'enteniment) enfuriar, fer tornar com boig per la ira. esborneiar(Alc.), íd., per una passió. 2 (enfollir-sepron.) tocar-se [...]
|
6.
atordir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (≠ estordir) Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. atarantar fer cloquejar el cap (a algú) atabalar(->) desesmaro fer perdre l'esma esbaltir(≠ abaltir) atracallar atribolar 2 Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit. atorrollar fer perdre [...]
1 (≠ estordir) Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. atarantar fer cloquejar el cap (a algú) atabalar (→) desesmar o fer perdre l'esma esbaltir (≠ abaltir) atracallar atribolar 2 Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit. atorrollar fer perdre el cap (o la testa) fer perdre l'oremus destemptar, posar algú en un estat d'esperit de no saber cap a on decantar-se. fer perdre la carta de navegar desconcertar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |