Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

atractiu

1 m. Allò que atreu o sedueix en algú o en alguna cosa.
atracció
incentiu o incitament
al·licient
esquer (fig.), allò que ens atreu envers alguna cosa.
encant. Els encants d'una persona.
gràcia, allò que en una cosa, i sobretot en una persona satisfà estèticament i atreu. Una noia plena de gràcies.
seducció
cimbell (fig.), allò que hom fa servir d'incentiu, per a atreure. Paren travetes i fan cimbells a jovencells (Jaume Roig. Lo Spill).
mirallets (fig.)
abelliment. Induir a pecar amb paraules, esguards i altres abelliments.
Cp. enllepoliment o enllaminiment

2 adj. Que té el poder d'atreure.
atractívol o atraient
incitatiu, que incita.
seductor
xamós
falaguer
llaminer (fig.). Li vaig proposar l'afer d'una forma molt llaminera.
captivador
corprenedor
ple de gràcia
magnètic (fig.)
festejadís, que invita a festejar-hi. És una noia festejadissa.
Ant. Repelenc. Repelós. Repugnant.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions