41.
final 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. acabament. fi(f.) cloenda, final d'una dissertació, etc. deseixida, el moment en què termina alguna cosa en el temps. A la deseixida de l'hivern, de la guerra, etc. epíleg exodi, última part de la tragèdia grega i, per ext., d'altres coses. crepuscle(fig.), darrera fase d'una cosa que fina [...]
|
42.
naixement
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
renaixement de la llengua catalana. eiximent, en la frase donar eiximent, donar naixença, fig., originar. Cp. germinació (d'una planta). 2 Lloc o moment on pren el seu origen una cosa. origen. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
43.
toc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tacte contacte 2 cop de mà 3 So. pic. Un pic de campana. clasc, toc de campana, toc d'alarma. arravatada, darrer toc de campana abans de començar una funció religiosa. cuitada, íd. en el moment de començar la missa. sometent, toc de campana per a assenyalar alarma. diana, toc de trompeta [...]
|
44.
ajornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aquest afer, que és molt urgent. temporitzar, diferir per esperar un moment més favorable. sobreseure, aturar o retardar l'execució o la solució d'una cosa. recular, portar a una data més allunyada. remetre, deixar de fer una cosa perquè sigui feta més tard. Remetre una discussió a l'endemà [...]
|
45.
alba 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 L'hora de la primera claror del dia. (≠ albada: crepuscle del matí, temps que transcorre entre trenc d'alba i la sortida de sol) (≠ albor: llum de l'alba) (≠ aurora: claror rogent que precedeix la sortida del sol; moment de sortir el sol) matinada llostra, llostreo llustre, claror [...]
|
46.
destinar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
intacte una cosa per un fi, tot esperant que arribi el moment de servir-se'n. Guardar una poma per la set. consignar, destinar una cosa a un fi. Una tramesa consignada a Can Xeix. 2 decidir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
47.
acumular
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
., per utilitzar-la en un moment donat. aglomerar. Un munt de sorra aglomerada. La població es va aglomerant en els grans centres. congriar, acumular diversos elements. atresoraro tresorejar. L'objecte cal que sigui una cosa adquirible per la persona. Atresorava diners, mèrits, bones obres. Seria [...]
|
48.
respiració
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
respir, esp. en sentit fig. No tenir un moment de respir. anhelació, respiració curta i ràpida. dispnea(tèc.), anhelació. ofeco embufec(≠ esbufec), respiració dificultosa. Patir d'ofec. apnea(tèc.), suspensió de la respiració. bleix, respiració cansada. alè. Perdre alè. sobrealè [...]
|
49.
atrapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Sorprendre, esp. amb astúcia o enginy, algú que amaga alguna cosa, en el moment que fa una cosa que no voldria que fos coneguda. enganxar. L'hem enganxat en una mentida. enxampar. L'hem enxampat en una mentida. pescar trobar (algú) amb les mans a la pasta in fragantiAquesta expressió, aplicada a delicte [...]
1 Arribar a agafar algú o alguna cosa que fuig. aconseguir. Si no us torbeu pel camí, els aconseguireu abans d'arribar a la collada. engalzar argollar, arreplegar, atrapar (s'usa especialment en sentit fig.). La Maria ha argollat un bon marit. copsar, atrapar al vol. tomar o entomar, íd. 2 Sorprendre, esp. amb astúcia o enginy, algú que amaga alguna cosa, en el moment que fa una cosa que no voldria que fos coneguda. enganxar. L'hem enganxat en una mentida. enxampar. L'hem enxampat en una mentida. pescar trobar (algú) amb les mans a la pasta in fraganti Aquesta expressió, aplicada a delicte, hom la tradueix per en flagrant delicte. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
50.
manifestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
manifest llevar-se la careta, manifestar, en un cert moment els seus veritables sentiments, intencions, etc. 2 (manifestar-sepron.). Esdevenir manifest. traspuar reflectir-se esclatar(fig.) traslluir-se transparentar-se espillar-se(Alc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|