1.
manar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ordenar(->) comandar intimar, manar autoritàriament. decretar prescriure preceptuar disposar establir dictaro imposar estatuir comminar, manar una cosa sota amenaça d'una pena, esp. legal. passar ordre de 2 (Usat com a v. abs.) comandar capitanejar caciquejar(intr.), fer actes de [...]
|
2.
capitanejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
acabdillar(->) comandar manar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
acabdillar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conduir capitanejar guiar dirigir manar menar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
intimar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. assabentar. 2 declarar. 3 convocar. 4 ordenar, manar. 5 v. intr. amistar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
bancarrota
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Banc de Barcelona. liquidació judicial suspensió de pagaments Cp. insolvència 2 Fer bancarrota: abatre's aixecar-se o alçar-se, fer bancarrota fraudulenta. concursar, manar, el jutge, que els béns d'una persona que fa bancarrota siguin posats a concurs de creditors. fer fallida o fallir fer [...]
|
6.
dirigir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
avió) timonejar(una nau) encarar(una arma, un llum) 3 Dirigir un afer, un país, etc. administrar conduir regir governar menar(≠ manar). Menar una administració, la dansa, el rosari, etc. menar la dansa(fig.), dirigir un afer. guiar portar la batuta, portar la direcció. portar la bandera, íd [...]
|
7.
autoritat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Dret o poder de manar. En el llenguatge corrent s'usa sovint com a sinònim de poder. A tort, car l'autoritat està fundada sobre la dignitat i la naturalesa, mentre que el poder recolza sobre la força. Un pare, per exemple, té sempre legalment i de fet el poder o pàtria potestat sobre els seus [...]
1 Dret o poder de manar. En el llenguatge corrent s'usa sovint com a sinònim de poder. A tort, car l'autoritat està fundada sobre la dignitat i la naturalesa, mentre que el poder recolza sobre la força. Un pare, per exemple, té sempre legalment i de fet el poder o pàtria potestat sobre els seus fills menors d'edat, però no pot tenir gens d'autoritat sobre ells si, per la seva manera d'obrar, l'ha perduda. ceptre (fig.), autoritat sobirana, de la qual el ceptre és símbol. senyoria, autoritat del senyor. sobirania, autoritat sobirana. tutela, autoritat conferida a algú per tenir cura d'una persona incapaç. jurisdicció, dret d'exercir una autoritat. → poder. 2 (En sentit moral o científic) ascendent, autoritat moral. crèdit, autoritat que hom té prop d'algú per la confiança que inspira. influència competència, autoritat legal o derivada d'un reconegut coneixement de la matèria de què es tracta. solvència (fig.). És d'una gran solvència en qüestions d'arqueologia. prestigi ésser un oracle (en una matèria). El professor X és un oracle en qüestions d'història. pes (fig.). És una persona de pes, en aquestes qüestions. magisteri, autoritat doctrinal, moral o intel·lectual. El magisteri de l'Església. 3 Persona que té el dret o el poder de manar. superioritat. Deia que, abans de tot, necessitava el permís de la superioritat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
8.
apte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Dit d'una persona) capaç dispost, que té disposició per a alguna cosa. bo per a fet per a. Aquest home és fet per a manar. idoni. No és una persona idònia per a aquest càrrec. indicat. Ell és el més indicat per a això. qualificat, que té totes les qualitats requerides. competent. Jutge [...]
|
9.
ordre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. instruccions disposició. Una disposició testamentària. imposició. No tolero imposicions de ningú. dictat. Els dictats de la consciència. mandat, ordre que un superior imposa. provisió, ordre que expedeix un tribunal. decret(->) 4 A les ordres de: Al manar de. Manuel Franquesa i [...]
|
10.
ordenar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Conferir un orde sagrat. consagrar, es diu només d'un bisbe. 3 Donar una ordre: manar. contraordenaro contramanar, ordenar de no fer allò que hom primer havia ordenat. desmanar, íd. receptar, prescriure, el metge, un medicament o una cura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|