31.
apropiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer pròpia d'algú alguna cosa. possessionar ensenyorir. El rei l'ensenyorí d'aquelles terres. donar en propietat assignar cedir donar. 2 Aplicar a algú o a alguna cosa allò que li és adequat. adaptar. 3 (apropiar-sepron.). Atribuir-se com a pròpia alguna cosa. fer-se seu. El gendre s'ha [...]
|
32.
sospitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algun indici o aparença. conjecturar. (mig) pensar-s'ho (mig) témer-s'ho (mig) esperar-s'ho dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica). flairar(fig.). Ell de seguida va flairar que [...]
|
33.
assassí
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mata el pare, la mare o el cònjuge. matricida, el qui mata la seva mare. fratricida, el qui assassina el seu germà. conjugicida, el qui mata el seu o la seva cònjuge. uxoricida, el qui mata la muller. regicida, el qui mata un rei. deïcida, el qui mata un déu, en el llenguatge mitològic. L [...]
|
34.
acudir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Anar en un indret, mogut per alguna raó. acórrer comparèixer abocar-se. Una generació s'abocà a la plaça per veure el rei. afluir. Enguany han afluït milers de turistes a la Costa Brava. presentar-se(->) conveniro concórrer. En aquella festa convenen i s'apleguen molts joves. treure [...]
|
35.
encarregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 comanar(≠ comandar) o encomanar cometre. El rei deu cometre a d'altres els negocis menors. comissionar endossar, encarregar a un altre una tasca enutjosa. Endossar la feina als altres. encarranquinar, íd. encolomar, íd. confiar. Li han confiat la traducció de l'obra. deferir. Aquest afer [...]
|
36.
ric
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
diners estalviats. No tinguis por: l'avi té un roc a la faixa i no haurà d'anar a manlleu (Ruyra). ésser un poll reviscolat, es diu d'un nou ric presumptuós (Alc.). Els mots següents s'usen només com a substantius: hisendat potentat nabab cressus(del rei de Lídia Cressus, d'una riquesa llegendària [...]
|
37.
acció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 acte fet. Els fets gloriosos del rei En Jaume. feta obra gesta, acció memorable. comissió, el fet de cometre alguna cosa. epopeia. Aquest viatge ha estat una epopeia. aventura, empresa de dubtós reeixir. temptativa, començament d'execució d'un delicte. Una temptativa d'assassinat. facció [...]
1 acte fet. Els fets gloriosos del rei En Jaume. feta obra gesta, acció memorable. comissió, el fet de cometre alguna cosa. epopeia. Aquest viatge ha estat una epopeia. aventura, empresa de dubtós reeixir. temptativa, començament d'execució d'un delicte. Una temptativa d'assassinat. facció, acte del servei militar. Estar, un soldat, en facció. maniobra, sèrie d'accions que es fan per aconseguir un fi (sovint en sentit pejoratiu). Una maniobra electoral. operació, acció que implica l'aplicació d'un principi, esp. formant part d'una sèrie d'accions, d'un pla. intervenció. La seva intervenció en aquest assumpte fou molt eficaç. empresa, allò que hom emprèn. Home, dona, gent, d'empresa. cop, acció important, sobtada, violenta o dolenta. Després de molta reflexió, es van decidir a fer el cop. Cp. cop de teatre, acció inesperada diligència, en la frase Fer diligències. conat, començament d'una acció que no arriba a realitzar-se. partida, jugada o passada, acció reprovable contra algú. El teu germà m'ha fet una mala jugada. M'han jugat una mala partida. iniciativa, acció del qui és el primer a proposar o a organitzar alguna cosa. providència, acció que constitueix una mesura presa per endavant en previsió d'una necessitat. antecedents, conjunt de les accions passades d'una persona. preludi, acció que precedeix una altra de més important. exemple, acció d'una persona que hom considera digna d'admiració (bon exemple) o de reprovació (mal exemple). falagueria, acció pròpia d'una persona falaguera. bursada, qualsevol acció violenta i momentània. caparrada, acció de poc judici. raresa, acció d'una persona extravagant. feblesa, acció comesa per feblesa. flaquesa, íd., esp. de la carn. bajocada, acció pròpia de bajoc o babau. bajanada, íd. bestiesa, niciesa en el dir o en el fer. asenada, burrada o rucada, íd. animalada bretolada (→) brutalitat (→) capritxada, acció filla d'un capritx. capellanada, acció pròpia de capellans. frarada, acte propi d'un frare (en sentit pejoratiu). pagesada, militarada (Alc.), senyorada, etc. 2 Moviment del cos que manifesta un estat d'ànim, una intenció. continent. Va fer continent d'anar a besar-li la mà. Cp. gest 3 En llenguatge militar: → combat. 4 En llenguatge de teatre: Argument. Intriga. 5 En llenguatge forense: → procés. 6 Fer acció de: Fer continent de... © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
38.
acord 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Discrepància. 2 Pacte pel qual cessen desavinences entre persones. pacte ajust. Vàrem fer un ajust amb ell i des de llavors vivim en pau. conveni convinença avinença convenció concert. Feu concert amb el rei de França. concertació concòrdia, acord per estipulació o convinença. componiment. Després de [...]
|