41.
ball
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pot servir d'acompanyament a un ball. En aquesta òpera hi ha un ballable deliciós. La ràdio ha donat una hora de ballables. dansa. 2 Ball de Sant Vito: Corea (neol. tèc.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 balla, ball públic a l'aire lliure. ballada. Per la Festa Major hi haurà grans ballades. sarau dansa ballet, dansa escènica. El ballet del Liceu. cotilló, dansa amb figures que s'executava generalment a la fi d'un ball de societat. mascarada o ball de màscares, ball de persones disfressades. ball de patacada, ball molt sorollós i vulgar, de gent ordinària. gales, ballades, un dia de festa. mom, ball faceciós que s'executa per divertiment en una festa. ballarugues (fam.). Demà hi haurà ballarugues a la plaça. ballable, ball que forma part d'una representació teatral. També, música que pot servir d'acompanyament a un ball. En aquesta òpera hi ha un ballable deliciós. La ràdio ha donat una hora de ballables. → dansa. 2 Ball de Sant Vito: Corea (neol. tèc.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
42.
llevar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allevar. 3 produir. 4 (llevar-sepron.). Llevar-se del llit. alçar-se saltar (o botar) del llit, llevar-se ràpidament. deixar el llit, llevar-se després d'una malaltia. matinaro matinejar, llevar-se molt d'hora. ésser grandier, llevar-se habitualment tard. 5 v. intr. [...]
|
43.
últim
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 darrero darrerà postrem suprem. L'hora suprema. extrem. Arribar a l'extrema vellesa. L'extrem Orient. ressaguer, el qui resta l'últim. Cp. ressagot punter, que és a la punta d'una cosa. El carreter cavalcava sobre la mula puntera. final saguer, es diu d'una persona o cosa que, en una sèrie [...]
|
44.
establir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. restaurar(fig.), tornar a posar en vigor, restablir. fermar(≠ firmar), establir amb força legal un tracte, un conveni, etc. Fermar les treves. Fermar un matrimoni. determinar. Encara no hem determinat l'hora de la sortida. 2 decidir, ordenar. 3 (establir-sepron.). Fixar la residència en un lloc [...]
|
45.
esdevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
es dona gaire, de ploure i fer sol alhora. seguir-se. A vegades se segueixen coses en una hora que no s'esdevenen en mil anys (Tirant lo Blanc). complir-se. S'ha complert la teva predicció. sorgir, esdevenir-se sobtosament. brollar, íd. caure (o baixar) del cel, esdevenir-se inesperadament un [...]
|
46.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agitada, etc.) remuguejar(com de dues persones que parlen remugant) rondinaro rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un [...]
|
47.
tornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. retornar. Ahir va retornar el nostre germà. revenir, tornar reiteradament. És un mal que li revé a cada hora. repassar, tornar a venir o a passar pel mateix lloc. Al meu retorn de París, repassaré per Avinyó. regressar revertir, tornar, una cosa, a mans del qui l'havia cedit en favor [...]
|
48.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
deixar anar, íd. proferir. Proferir un insult. pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula. afluixar, íd. desfer-se(en excuses, compliments, etc.) enunciar(->), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa. declarar. Li declarà que l [...]
|
49.
fals
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
no te'n fiïs: se li veu el llautó d'una hora lluny. Ant. Sincer. Ésser d'una peça. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
50.
menjada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, àpat en comú dels primitius cristians; per ext., àpat d'amics. mossada, breu menjada que hom fa a qualsevol hora del dia. Menjar una mossada. queixalada, íd. beguda, en la frase fer beguda, íd. gaudeamus, àpat en què hom menja i beu en abundància. xefliso xefla, àpat abundós [...]
|