71.
caixa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
què el seient és la tapa d'una caixa. flasconera(a posta per a flascons) licorera buc. El buc del rellotge, de l'escala, d'un cotxe, d'un piano, del pit, etc. arnot o casera, caixa feta amb canyes o amb fustes per a protegir el tronc d'un arbre. embalatge, caixa per a embalar. L [...]
|
72.
barra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'arbre, etc. manuella, barra, esp. de ferro, que té un tall a cada cap i serveix per a fer barrinades. perpal, barra per a alçapremar. palanca. barrell o lingot, barra d'or o argent en brut. riell, barra petita de metall fos, especialment preciós. barralleva, barra de ferro que va de baix a dalt de [...]
|
73.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. desboscar, netejar un terreny traient-ne els arbres i mates. eixarmentar, netejar una vinya collint-ne els sarments podats. esmatissar, netejar de mates un bosc. esmerdissar, netejar els budells d'un animal escorxat. esmolsar, netejar de molsa una pedra, un arbre, etc. esvolvar, netejar de volves [...]
|
74.
produir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'aigua. rendiro retre, produir tal o tal benefici. reportar, íd. donar. Aquest negoci li dona escassament per viure. sintetitzar, produir sintèticament. Hom ha pogut sintetitzar moltes vitamines i hormones. llevar. Aquesta terra lleva molt. Un arbre que no lleva fruit. treballar. Fer treballar la [...]
|
75.
fotre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
popular). Com no li va flocar les balances pels morros! (Ruyra). La noia es va flocar a riure. Els hem flocat a dormir sota un arbre. Li he flocat totes les veritats a la cara. M'he flocat quatre escudelles de xocolata. El Dicc. Gen. indica solament el sentit de pegar. A Menorca usen, en un sentit anàleg [...]
|
76.
bastó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. La vergella de Moisès. vara(->), bastó com a signe d'autoritat. La vara de l'alcalde. totxo, bastó gruixut. bitllot, garrot d'alzina que utilitzaven els carreters per a garrotar. verga(->), estaca, pal que pot manejar-se a tall de bastó. batolla, bastó llarg per a fer caure de l'arbre [...]
gaiato, gaiata o tirapeu, bastó de pastor, encorbat en la seva part superior. bengala, bastó fet de canya d'Índia; també, bastó de comandament en forma de ceptre. crossa, bastó amb el cap d'amunt corbat; es diu també del bàcul del bisbe i del bastó amb un travesser a dalt, usat pels esguerrats. bàcul, bastó que usen els bisbes. bordó, bastó alt, de pelegrí ambulant. pirrossa, porra o clava, bastó que té el cap de baix gros i rodó. La clava d'Hèrcules. garrot. Li va donar un cop de garrot. burxanc, bastó punxegut. estaca (→), pal que hom pot manejar a tall de bastó. vergella o vareta. La vergella de Moisès. vara (→), bastó com a signe d'autoritat. La vara de l'alcalde. totxo, bastó gruixut. bitllot, garrot d'alzina que utilitzaven els carreters per a garrotar. verga (→), estaca, pal que pot manejar-se a tall de bastó. batolla, bastó llarg per a fer caure de l'arbre les garrofes, nous, etc. bat, bastó usat en el beisbol. estic, bastó usat en l'hoquei. enzador, bastó al cim del qual hom posa l'enze o ocell de reclam per a la caça amb teles. tirs, bastó guarnit d'heura i pàmpols, atribut del déu Bacus. Cp. batuta, palmeta, agullada, busca, pal (→). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
77.
petit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mínim, molt petit, el més petit. ínfim, íd. minúscul, petitíssim. menor, més petit. microscòpic(hiperb.) menuto diminut exigu magre(fig.). Un sou molt magre. migrat, íd. (Cp. Insignificant.) nan, extraordinàriament petit dins la seva espècie. Un arbre nan. xic sotil. Cinquanta galeres [...]
|
78.
llançar [o llençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
li va dardar l'escombra i li buidà un ull. rebotre. Li va rebotre un plat pel cap. rebatre. El vaig rebatre contra la paret. projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre. precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. estimbar. Va [...]
|
79.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. anell: anular. anguila: anguil·liforme. animal: teriomòrfic; zoomòrfic. Déus teriomòrfics. arbre: dendritiforme o dendriforme; arbori; arborescent; arboriforme. arbust: frutescent o fruticós. arena: areniforme; arenulós; arenós. arrel: radiciforme [...]
|
80.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ploure(fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre. cascadejar, caure com una cascada, una cosa. desplomar-se, caure a plom. venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.). porgar(v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga [...]
|