51.
esgarrapada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esgarrapall, acció d'esgarrapar la terra, un animal. gratall esgarrap arrapo arrapada arpada urpada ferida. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
52.
raquític
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escàs(->), parlant de coses. renoco renocat(animal o planta) desnerit(parlant de persones) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
53.
banya
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 banyot, banya tot just eixida. banyó, banya petita que comença a sortir. corn (poc usat) banyam o cornamenta, les banyes d'un animal, esp. d'un cérvol. defenses, banyes del bou, de la cabra, etc. 2 antena(de la papallona) tentacle (del cargol) braços(de certs mol·luscs i crustacis [...]
|
54.
bèstia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 bèl·lua o fera, bèstia salvatge. bruto brutal. Deixant als bruts els camps i llur despulla (Ausiàs March). No hi ha en la terra brutal tan fer... (Jaume Roig, «Lo Spill»). salvatgina, bèstia salvatge, esp. de caça. bestiola, animal petit, esp. insecte. Cp. cuca atzemblao haveria, animal de [...]
1 bèl·lua o fera, bèstia salvatge. brut o brutal. Deixant als bruts els camps i llur despulla (Ausiàs March). No hi ha en la terra brutal tan fer... (Jaume Roig, «Lo Spill»). salvatgina, bèstia salvatge, esp. de caça. bestiola, animal petit, esp. insecte. Cp. cuca atzembla o haveria, animal de bast o de càrrega. cap de bestiar, bèstia de ramat. escaler, animal que va a l'escala del carro. bístia (ant. i dial.), bèstia, esp. la de càrrega. bestiam, conjunt de bèsties. 2 cavalcadura, bèstia de sella. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
55.
verí
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
metzina, substància verinosa d'origen vegetal o mineral. Verí, per contra, es diu esp. d'aquelles que són segregades per un animal, com el verí d'una serp. tòxic. Un tòxic que conté arsènic. túixec(ant.), metzina. toxina, substància verinosa secretada per un organisme animal o vegetal. virus [...]
|
56.
ensinistrador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
El qui ensinistra, esp. un animal. picador, el qui té per ofici domar i ensinistrar cavalls. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
57.
fòssil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ictiòlit, peix fòssil. osteòlit, os fòssil. ostracita, ostra fòssil. zoòlit, animal fòssil. 2 Fig. antiquat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
58.
endarrerit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ressagat ressaguer ressagot, es diu de l'animal que, en un ramat en marxa, va restant endarrere. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
59.
genealogia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ascendència pedigrí, genealogia d'un animal de raça. 2 Establir la genealogia d'una persona: Entroncar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
60.
criar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 alletar(->) nodrir enconar, donar la primera llet a un infant. agambar, criar amb bon èxit un infant o un animal petit. La gossa, de sis cadells, no n'ha pogut agambar més que quatre. esquerar. Aquests ocells que has tret del niu, no els esqueraràs pas: se't [...]
|