1.
xafar [o aixafar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (->) 2 parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
aixafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Deformar una cosa per compressió, aplanant-la. xafar nyaufar xemicar, aixafar completament. La màquina li ha xemicat la mà. trepollar, aixafar una cosa trepitjant-la. aplatar, deformar una cosa reduint-ne una de les seves dimensions. follar, aixafar trepitjant. Avui fem la verema i demà [...]
|
3.
xemicar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aixafar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
esclafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esclafassar esterrossar, esclafar terrossos. Cp. escarxar-se aixafar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
aclaparar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
doblegar(fig.), fer sucumbir, físicament o moral. afeixugar aixafar abatre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
aixafada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Acció d'aixafar. esclafada aplatament pisada(esp. dels raïms) pitjada. Abans de fer-hi la pitjada, aquesta terra arribava més amunt. atapeïment Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
desbaratar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desconcertar trastornar desorganitzar descompondre espatllar esbordellar aixafar la guitarra(a algú), desbaratar-li els plans. esqueixar la grua esguerrar (o aigualir) la festa 2 derrotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
fatigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
quasi sempre fatigar. lassar. L'home que puja a l'alta i rosta muntanya es lassa (Llull, citat per Alc.). extenuar capolar(fig.) baldar(fig.) rendir. Estic rendit: he caminat tot el dia. ujar. Em vaig ujar de córrer. cruixir, fatigar extremament el cos. aixafar(fig.) rebentar(fig. hiperb [...]
|
9.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat(d'una cosa), abatre-la. enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar(->) postraro prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotaro [...]
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocar o derrocar derruir demolir tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar (una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar (un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell? arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra. sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari. abocar, fer caure de boca a terra. subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert. enrunar (un edifici) capitombar, fer caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat (d'una cosa), abatre-la. → enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar (→) postrar o prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotar o exhaurir aplanar atropellar baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar (fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor. Ant. Reforçar. Restablir. 3 Fer perdre el coratge, la força moral. aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat. atuir. Tantes calamitats l'han atuït. desmoralitzar deprimir consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats. descoratjar desanimar acovardir Ant. Reconfortar. 4 (abatre's pron.) decaure defallir candir-se decandir-se llanguir 5 → debilitar-se, descoratjar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejaro parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafaro aixafar(Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar(Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. [...]
|