Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
esbraonar [o desbraonar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esbraveir debilitar, fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
envigorir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enfortir. Ant. Esbraonar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
debilitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fe, la pietat és mortificada (Eiximenis). enllangorir extenuar, debilitar les forces físiques. desbraonaro esbraonar, fer perdre el braó o vigor. enervar, privar d'energia, fer dèbil, impotent. castigar, fer minvar la puixança d'una persona. L'enemic ha estat durament castigat. [...]
|
|
4.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
exhaurir aplanar atropellar baldar(fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar(fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor [...]
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocar o derrocar derruir demolir tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar (una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar (un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell? arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra. sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari. abocar, fer caure de boca a terra. subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert. enrunar (un edifici) capitombar, fer caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat (d'una cosa), abatre-la. → enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar (→) postrar o prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotar o exhaurir aplanar atropellar baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar (fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor. Ant. Reforçar. Restablir. 3 Fer perdre el coratge, la força moral. aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat. atuir. Tantes calamitats l'han atuït. desmoralitzar deprimir consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats. descoratjar desanimar acovardir Ant. Reconfortar. 4 (abatre's pron.) decaure defallir candir-se decandir-se llanguir 5 → debilitar-se, descoratjar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç.
enderrocar o derrocar
derruir
demolir
tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar.
aterrar. Aterrar una paret.
arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl.
aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat).
esfondrar
ensorrar
tombar. El vent ha tombat una paret.
aclaparar. Aclaparar un roure.
arraulir, fer caure a terra una persona
estassar
estossar
estossinar (una persona)
fer caure
talar, arrasar poblats enderrocant, cremant.
arranar (un poble, un edifici)
terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell?
arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra.
sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari.
abocar, fer caure de boca a terra.
subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert.
enrunar (un edifici)
capitombar, fer caure de cap una persona.
estesar, deixar estès algú a terra.
fer abat (d'una cosa), abatre-la.
→ enderrocar, destruir.
2 Fer perdre a algú la seva força física.
aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat.
aclaparar (→)
postrar o prostrar
aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat.
esgotar o exhaurir
aplanar
atropellar
baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit.
doblegar (fig.)
col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals.
enllangorir, causar llangor.
enervar
esbraonar, fer perdre el vigor.
Ant. Reforçar. Restablir.
3 Fer perdre el coratge, la força moral.
aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat.
atuir. Tantes calamitats l'han atuït.
desmoralitzar
deprimir
consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats.
descoratjar
desanimar
acovardir
Ant. Reconfortar.
4 (abatre's pron.)
decaure
defallir
candir-se
decandir-se
llanguir
5 → debilitar-se, descoratjar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana