Resultats de la cerca frase exacta: 8
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
substituir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reemplaçar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
succeir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Entrar en lloc d'altri en un càrrec, dignitat, etc. Cp. reemplaçar, substituir, heretar 2 (succeir-sepron.). Venir després de l'una l'altra (Alc.) seguir-se. Seguir-se dues coses, succeir l'una després de l'altra. entreseguir-se venir darrere 3 esdevenir-se. Manuel Franquesa i [...]
|
|
3.
jo
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
L'expressió servidor o un servidor, que s'acostuma emprar per a substituir jo, sembla molt cortès, però en realitat és molt servil i té un sabor excessivament medieval. Es pot suplir en certs casos per aquí. Ex.: Ricard Casamitjana? —Aquí! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
rellevar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 reemplaçar substituir remudar(usat esp. com a pron., anar rellevant-se dos o més en un treball, etc.) subrogar, posar una persona en el lloc d'una altra. 2 alliberar, dispensar. remoure. Va ésser remogut del seu càrrec. 3 Posar de relleu. realçar recalcar subratllar 4 Fig. exaltar [...]
|
|
5.
reemplaçar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
substituir fer de. Ara el fill gran li fa de pare, reemplaça el pare. servir de suplantar(->), reemplaçar algú en un càrrec, etc., traient-l'en deslleialment. subrogar, posar algú en lloc d'un altre. rellevar, reemplaçar algú per breu temps. representar, reemplaçar algú en una festa, en una [...]
|
|
6.
fotre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. El sentit literari de fotre el tenim documentat en un text dels Usatges (s. XIII), en el sentit de fornicar amb la muller d'un altre. Qui occiurà son senyor... o li fotrà sa muller o li toldrà sa muller o son castell... En la major part dels casos, fotre es pot substituir per fúmeri [...]
|
|
7.
ésser 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, es pot substituir per haver. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
canviar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Perquè no et coneguin has d'estrafer la veu. substituir reemplaçar variar, canviar parcialment. diversificar regenerar(en sentit moral) subvertir, canviar violentament, destruint l'ordre establert, les lleis, etc. tombar. És un home de conviccions: no el tombaràs pas. deformar, canviar la [...]
1 v. tr. bescanviar (→) o escanviar, canviar una cosa per una altra de més o menys equivalent. entrecanviar, bescanviar. descanviar (diners) commutar, canviar una cosa per una altra, esp. una pena per una altra de més lleu. recanviar, tornar a canviar. modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, canviar-ne alguna qualitat. mudar, canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie. Mudar el pany d'un calaix. Mudar la roba. renovar, canviar una persona o cosa posant-ne una altra en lloc seu. immutar, fer sofrir un canvi o mutació. innovar, canviar una situació, etc., introduint quelcom de nou. reformar revolucionar transformar convertir girar (fig.) capgirar (una persona, els esdeveniments). Ningú no pot capgirar la història. transmutar trasmudar transfigurar estrafer, canviar quelcom d'un mateix a fi, per ex., de no ésser reconegut. Perquè no et coneguin has d'estrafer la veu. substituir reemplaçar variar, canviar parcialment. diversificar regenerar (en sentit moral) subvertir, canviar violentament, destruint l'ordre establert, les lleis, etc. tombar. És un home de conviccions: no el tombaràs pas. deformar, canviar la forma, generalment en sentit pejoratiu. tragirar, canviar l'estat o la disposició habitual d'una persona. afectar, produir, una cosa, un canvi en una altra. Aquesta pèrdua afecta greument la seva situació. transposar, canviar l'ordre, esp. de mots, lletres, etc. traslladar, canviar de lloc. transbordar, canviar persones o mercaderies d'un vehicle (esp. d'una nau) a un altre. alterar (→), canviar la naturalesa, l'aspecte o les propietats d'una cosa. desfigurar, canviar profundament l'exterior d'una cosa. invertir, canviar l'ordre dels elements d'una cosa. Invertir l'ordre dels factors. transferir, canviar (el domicili, etc.) d'un lloc a un altre. transvasar, trafegar o trasbalsar, canviar d'un lloc a un altre un líquid. traspalar, canviar una cosa d'un lloc a un altre amb la pala. girar una frase, canviar-ne la construcció dels mots. girar full (fig.), canviar de tema, en una conversa. rectificar, canviar una cosa dita per una altra de més correcta o convenient. caragirar, fer canviar d'idea una persona. tergiversar, canviar el sentit d'una paraula o d'una frase. 2 v. intr. Esdevenir altre, diferent, sofrir una transformació. mudar. El temps ha mudat. girar (intr. o pron.), canviar, la lluna, passar de vella a nova. tombar. El temps tomba per bé. variar, sofrir un canvi, modificar-se. Les seves conviccions no varien. modificar-se reaccionar, canviar sota l'acció d'un reactiu. evolucionar degenerar, canviar-se en pitjor. El refredat ha degenerat en una pulmonia. traspostar-se o trasmudar-se, canviar de color i d'expressió de la cara per efecte d'una forta emoció. torçar-se, canviar en mal. Era un bon estudiant però ara s'ha torçat. mudar la pell (fig.), canviar radicalment la manera d'ésser o de sentir. fer un canvi de front, canviar bruscament d'opinió, de partit, etc. girar la pell, íd. girar-se la truita, canviar radicalment una situació qualsevol (política, econòmica, familiar, personal). transformar-se repensar-s'hi, canviar d'idea. caragirar-se, canviar d'idea, de partit, etc. esmenar-se, canviar de procedir, en bé. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v. tr.
bescanviar (→) o escanviar, canviar una cosa per una altra de més o menys equivalent.
entrecanviar, bescanviar.
descanviar (diners)
commutar, canviar una cosa per una altra, esp. una pena per una altra de més lleu.
recanviar, tornar a canviar.
modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, canviar-ne alguna qualitat.
mudar, canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie. Mudar el pany d'un calaix. Mudar la roba.
renovar, canviar una persona o cosa posant-ne una altra en lloc seu.
immutar, fer sofrir un canvi o mutació.
innovar, canviar una situació, etc., introduint quelcom de nou.
reformar
revolucionar
transformar
convertir
girar (fig.)
capgirar (una persona, els esdeveniments). Ningú no pot capgirar la història.
transmutar
trasmudar
transfigurar
estrafer, canviar quelcom d'un mateix a fi, per ex., de no ésser reconegut. Perquè no et coneguin has d'estrafer la veu.
substituir
reemplaçar
variar, canviar parcialment.
diversificar
regenerar (en sentit moral)
subvertir, canviar violentament, destruint l'ordre establert, les lleis, etc.
tombar. És un home de conviccions: no el tombaràs pas.
deformar, canviar la forma, generalment en sentit pejoratiu.
tragirar, canviar l'estat o la disposició habitual d'una persona.
afectar, produir, una cosa, un canvi en una altra. Aquesta pèrdua afecta greument la seva situació.
transposar, canviar l'ordre, esp. de mots, lletres, etc.
traslladar, canviar de lloc.
transbordar, canviar persones o mercaderies d'un vehicle (esp. d'una nau) a un altre.
alterar (→), canviar la naturalesa, l'aspecte o les propietats d'una cosa.
desfigurar, canviar profundament l'exterior d'una cosa.
invertir, canviar l'ordre dels elements d'una cosa. Invertir l'ordre dels factors.
transferir, canviar (el domicili, etc.) d'un lloc a un altre.
transvasar, trafegar o trasbalsar, canviar d'un lloc a un altre un líquid.
traspalar, canviar una cosa d'un lloc a un altre amb la pala.
girar una frase, canviar-ne la construcció dels mots.
girar full (fig.), canviar de tema, en una conversa.
rectificar, canviar una cosa dita per una altra de més correcta o convenient.
caragirar, fer canviar d'idea una persona.
tergiversar, canviar el sentit d'una paraula o d'una frase.
2 v. intr. Esdevenir altre, diferent, sofrir una transformació.
mudar. El temps ha mudat.
girar (intr. o pron.), canviar, la lluna, passar de vella a nova.
tombar. El temps tomba per bé.
variar, sofrir un canvi, modificar-se. Les seves conviccions no varien.
modificar-se
reaccionar, canviar sota l'acció d'un reactiu.
evolucionar
degenerar, canviar-se en pitjor. El refredat ha degenerat en una pulmonia.
traspostar-se o trasmudar-se, canviar de color i d'expressió de la cara per efecte d'una forta emoció.
torçar-se, canviar en mal. Era un bon estudiant però ara s'ha torçat.
mudar la pell (fig.), canviar radicalment la manera d'ésser o de sentir.
fer un canvi de front, canviar bruscament d'opinió, de partit, etc.
girar la pell, íd.
girar-se la truita, canviar radicalment una situació qualsevol (política, econòmica, familiar, personal).
transformar-se
repensar-s'hi, canviar d'idea.
caragirar-se, canviar d'idea, de partit, etc.
esmenar-se, canviar de procedir, en bé.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana