1.
transferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 canviar, traslladar. 2 cedir. girar(una quantitat de diners a un altre compte) endossar remetre transmetre(≠ trametre) traspassar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
transmetre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(mercaderies, un paquet, un missatger, etc.). radiar, transmetre per ràdio. despatxar(un telegrama) comunicar(->) 2 transferir(->) delegar deferir. El rei li deferí el comandament de l'exèrcit. 3 conduir. El coure condueix l'electricitat. 4 (transmetre'spron.) heretar-se [...]
|
3.
alienar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer passar a altri el domini d'una cosa. donar desfer-se transferir traspassar vendre, cedir. 2 Fer perdre l'afecte, l'amistat, etc. costar. La seva insubordinació li ha costat la benevolència del seu principal. portar (o ocasionar) la pèrdua(d'una cosa) 3 Fer perdre el seny. enfollir [...]
|
4.
traslladar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 trafegar, mudar una cosa d'un lloc a un altre. trastejar(esp. mobles) transportar(->) transferir. Transferir el domicili a una altra ciutat. traspassar(una festivitat), traslladar-la a una altra data. Hem traspassat la festa del meu aniversari al diumenge vinent. trasplantar [...]
|
5.
girar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
regirant. entregirar-se, girar-se a mitges. contornar-se. El camí era tan estret, que els cavalls no es podien contornar. 6 Fig. canviar. 7 transferir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
cedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. donar (->) abandonar (->) alienar deferir, cedir quelcom per condescendència. deixar, cedir per testament. Va deixar una casa a la seva amiga. transferir apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp. renunciar, cedir algú una cosa per pròpia voluntat. Renunciar [...]
|
7.
canviar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
transferir, canviar (el domicili, etc.) d'un lloc a un altre. transvasar, trafegaro trasbalsar, canviar d'un lloc a un altre un líquid. traspalar, canviar una cosa d'un lloc a un altre amb la pala. girar una frase, canviar-ne la construcció dels mots. girar full(fig.), canviar de tema, en una [...]
1 v. tr. bescanviar (→) o escanviar, canviar una cosa per una altra de més o menys equivalent. entrecanviar, bescanviar. descanviar (diners) commutar, canviar una cosa per una altra, esp. una pena per una altra de més lleu. recanviar, tornar a canviar. modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, canviar-ne alguna qualitat. mudar, canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie. Mudar el pany d'un calaix. Mudar la roba. renovar, canviar una persona o cosa posant-ne una altra en lloc seu. immutar, fer sofrir un canvi o mutació. innovar, canviar una situació, etc., introduint quelcom de nou. reformar revolucionar transformar convertir girar (fig.) capgirar (una persona, els esdeveniments). Ningú no pot capgirar la història. transmutar trasmudar transfigurar estrafer, canviar quelcom d'un mateix a fi, per ex., de no ésser reconegut. Perquè no et coneguin has d'estrafer la veu. substituir reemplaçar variar, canviar parcialment. diversificar regenerar (en sentit moral) subvertir, canviar violentament, destruint l'ordre establert, les lleis, etc. tombar. És un home de conviccions: no el tombaràs pas. deformar, canviar la forma, generalment en sentit pejoratiu. tragirar, canviar l'estat o la disposició habitual d'una persona. afectar, produir, una cosa, un canvi en una altra. Aquesta pèrdua afecta greument la seva situació. transposar, canviar l'ordre, esp. de mots, lletres, etc. traslladar, canviar de lloc. transbordar, canviar persones o mercaderies d'un vehicle (esp. d'una nau) a un altre. alterar (→), canviar la naturalesa, l'aspecte o les propietats d'una cosa. desfigurar, canviar profundament l'exterior d'una cosa. invertir, canviar l'ordre dels elements d'una cosa. Invertir l'ordre dels factors. transferir, canviar (el domicili, etc.) d'un lloc a un altre. transvasar, trafegar o trasbalsar, canviar d'un lloc a un altre un líquid. traspalar, canviar una cosa d'un lloc a un altre amb la pala. girar una frase, canviar-ne la construcció dels mots. girar full (fig.), canviar de tema, en una conversa. rectificar, canviar una cosa dita per una altra de més correcta o convenient. caragirar, fer canviar d'idea una persona. tergiversar, canviar el sentit d'una paraula o d'una frase. 2 v. intr. Esdevenir altre, diferent, sofrir una transformació. mudar. El temps ha mudat. girar (intr. o pron.), canviar, la lluna, passar de vella a nova. tombar. El temps tomba per bé. variar, sofrir un canvi, modificar-se. Les seves conviccions no varien. modificar-se reaccionar, canviar sota l'acció d'un reactiu. evolucionar degenerar, canviar-se en pitjor. El refredat ha degenerat en una pulmonia. traspostar-se o trasmudar-se, canviar de color i d'expressió de la cara per efecte d'una forta emoció. torçar-se, canviar en mal. Era un bon estudiant però ara s'ha torçat. mudar la pell (fig.), canviar radicalment la manera d'ésser o de sentir. fer un canvi de front, canviar bruscament d'opinió, de partit, etc. girar la pell, íd. girar-se la truita, canviar radicalment una situació qualsevol (política, econòmica, familiar, personal). transformar-se repensar-s'hi, canviar d'idea. caragirar-se, canviar d'idea, de partit, etc. esmenar-se, canviar de procedir, en bé. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
8.
donar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dar(estan en desús les persones 1, 2, 3 i 6 del present d'indicatiu, de subjuntiu i d'imperatiu). Dem-los una oportunitat. cedir dotar, donar béns o una renda a una fundació. Dotà l'hospital amb dos milions anuals. transferir desprendre's deseixir-se dispensar. Dispensà les seves riqueses als [...]
|