1v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies). sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies. estibar. Estibar una nau de carbó. embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics). recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat.
2encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada. encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar.
3 → transportar.
4 → omplir.
5 → estendre.
6 → menjar, beure.
7 → ennuvolar-se.
8 → proveir i proveir-se
9 → augmentar, exagerar.
10 → oprimir, molestar.
11 → gravar.
12 → imputar, atribuir.
13 Carregar-se-la (ésser castigat o batut): rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut.
14 Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament: pagar la patent pagar els plats trencats carregar el mort carregar els neulers
15v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar.
