1.
ennuvolar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allissar-se, cobrir-se d'un núvol uniforme, llis. tapar-se embromar-se embromallar-se, cobrir-se, el cel, de petits núvols com bromalls. emboirar-se(->) enlleganyar-se, cobrir-se de lleganys. cobrir-seo carregar-se(el cel o el temps) enterenyinar-se encapotar-se tapar-se entelar-se obscurir-se [...]
|
2.
encalitjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encalimar emboirar 2 ennuvolar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
encapotar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 abrigar. 2 (encapotar-sepron.) ennuvolar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
emboirar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ennuvolar-se. encalitjar-se encalimar-se Ant. Desemboirar-se. Esboirar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
carregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Encebar una barrinada. encerrosar(->), carregar la filosa amb el material per a filar. 3 transportar. 4 omplir. 5 estendre. 6 menjar, beure. 7 ennuvolar-se. 8 proveiri proveir-se 9 augmentar, exagerar. 10 oprimir, molestar. 11 gravar. 12 imputar, atribuir. 13 Carregar-se-la [...]
1 v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies). sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies. estibar. Estibar una nau de carbó. embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics). recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat. 2 encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada. encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar. 3 → transportar. 4 → omplir. 5 → estendre. 6 → menjar, beure. 7 → ennuvolar-se. 8 → proveir i proveir-se 9 → augmentar, exagerar. 10 → oprimir, molestar. 11 → gravar. 12 → imputar, atribuir. 13 Carregar-se-la (ésser castigat o batut): rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut. 14 Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament: pagar la patent pagar els plats trencats carregar el mort carregar els neulers 15 v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
cobrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(l'ovella) torir(el bou. Alc.) caponar (l'aviram) averrir(el porc) 3 Cobrir-se el temps: ennuvolar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|