31.
separació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un decalatge entre el projecte i la seva realització. 3 Allò que separa. fossat(fig.) abisme(fig.) barrera(fig.) mur(fig.) closa cleda Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
32.
cedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tribunal. obeir, cedir alguna cosa a l'impuls o a l'acció de quelcom. La barca no obeïa el timó. batre's en retirada Ant. Resistir. Tenir algú a ratlla. 3 escagassar-se, cedir, un mur, una pilastra, etc. aclofar-se, íd. aclucar-se(un pont, un arc [...]
|
33.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntaro despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces(una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: rompre. 3 (trencar-sepron.) rompre(intr.). Les ones [...]
|
34.
suport
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ajuda. Cp. cooperació o col·laboració, concurs, assistència, contribució 2 Allò que suporta o sosté. sostenidor sustentacle recolzador, lloc adequat per a recolzar-s'hi. columna(fig.). La credulitat és la columna mestra de les religions. esperóo contrafort(d'un mur). Cp. arc boterell [...]
|
35.
columna
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
superfície d'un mur. balustre, columneta que serveix per a fer baranes. mainell, columneta molt fina, característica de la finestra coronella, de l'època gòtica. trencallums, mainell. pedró, columna o pilar amb una inscripció commemorativa. cariàtide, estàtua de dona o d'home que fa de columna. atlant [...]
|
36.
superfície
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, superfície d'un cos rodó. En tota la rodonesa de la terra... extensió. En tota l'extensió dels mars. tinguda, extensió d'un camp, etc. Un camp de set mujades de tinguda. parament, la superfície d'un mur. panyo llenç. Un pany de paret. sobrellit, superfície inferior d'un [...]
|
37.
forat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rodona. L'ull del cul). ullet. Els ullets de les sabates. Els ullets d'un brodat. trau. El trau de la solapa. Es va fer un trau a la cama. ullerol, forat d'entrada d'un cau. tasconera, forat que hom fa en una pedra per ficar-hi el tascó. botera, forat, arran de terra, en un mur, una porta, etc [...]
|
38.
banc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Seient estret i llarg. caixabanc o bancal, banc en què el seient és la tapa d'una caixa. pedrís, banc de pedra o maons. festejador, pedrís a cada costat de l'interior de la finestra. escóo escon, banc llarg amb respatller ample. banqueta, graó al llarg del peu d'un mur, que serveix de banc [...]
|
39.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'ell. penjar(v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles. esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc. ensulsiar-se, íd. esbaldregar-se, íd. ensorrar-se, íd. anar de trompis, caure, una persona, per terra. esbarrar-se, caure pendent avall [...]
1 ploure (fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre. cascadejar, caure com una cascada, una cosa. desplomar-se, caure a plom. venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.). porgar (v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment. degotar o gotejar, caure un líquid (o com un líquid) gota a gota. saltar. M'ha saltat un botó de l'americana. incidir, venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc., sobre una superfície. recaure, venir a caure sobre algú. Totes les feines pesades requeien sobre d'ell. penjar (v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles. esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc. ensulsiar-se, íd. esbaldregar-se, íd. ensorrar-se, íd. anar de trompis, caure, una persona, per terra. esbarrar-se, caure pendent avall. rossolar, caure lliscant per un pendent. rodolar, caure per terra o rost avall donant voltes sobre si mateix. tomballar o tomballejar, caure per terra fent tombs. capitombar, caure de cap. capgirellar, caure fent capgirells. Va anar capgirellant fins al fons. caure a pic, caure verticalment. estimbar-se, caure per una timba. esbalçar-se, íd. avencar-se, íd. caure com un sac, caure feixugament. caure com un sac de patates, caure sense resistència, com un mort. caure de pernes enlaire, caure de cap. esmorrar-se, caure de cara. caure de memòria, caure d'esquena. caure de corcoll, íd. caure de cul, tocant primer el cul a terra. anar de morros per terra, caure de cara. caure de nassos, íd. caure de morros, íd. (vulg.) caure de genolls, caure agenollat. caure escales avall, caure per una escala. 2 anar a parar. Anar a parar a les mans del seu enemic. 3 → arribar. 4 → disminuir. 5 → morir. 6 → pecar. 7 → atacar, escometre. 8 → acudir-se, endevinar, recordar. 9 → esdevenir-se. 10 → ésser. 11 → escaure's. 12 Fer caure: fer anar per terra tirar per terra tombar estassar terrejar, fer caure a terra l'adversari. arraulir capitombar, fer caure de cap. arrodolar, fer caure violentament (alguna cosa) de rodolons per terra. fer anar de rodolons sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari). fer la traveta (a algú), fer-lo caure fent-li la traveta. També s'usa en sentit fig. fer caure (algú) de l'escambell (fig.), fer caure algú de la seva posició privilegiada, etc. → abatre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
40.
pedra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Dit d'un mur de pedra: De fàbrica. D'obra, de pedra i argamassa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|