1 ploure (fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre.
cascadejar, caure com una cascada, una cosa.
desplomar-se, caure a plom.
venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.).
porgar (v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment.
degotar o gotejar, caure un líquid (o com un líquid) gota a gota.
saltar. M'ha saltat un botó de l'americana.
incidir, venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc., sobre una superfície.
recaure, venir a caure sobre algú. Totes les feines pesades requeien sobre d'ell.
penjar (v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles.
esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc.
ensulsiar-se, íd.
esbaldregar-se, íd.
ensorrar-se, íd.
anar de trompis, caure, una persona, per terra.
esbarrar-se, caure pendent avall.
rossolar, caure lliscant per un pendent.
rodolar, caure per terra o rost avall donant voltes sobre si mateix.
tomballar o tomballejar, caure per terra fent tombs.
capitombar, caure de cap.
capgirellar, caure fent capgirells. Va anar capgirellant fins al fons.
caure a pic, caure verticalment.
estimbar-se, caure per una timba.
esbalçar-se, íd.
avencar-se, íd.
caure com un sac, caure feixugament.
caure com un sac de patates, caure sense resistència, com un mort.
caure de pernes enlaire, caure de cap.
esmorrar-se, caure de cara.
caure de memòria, caure d'esquena.
caure de corcoll, íd.
caure de cul, tocant primer el cul a terra.
anar de morros per terra, caure de cara.
caure de nassos, íd.
caure de morros, íd. (vulg.)
caure de genolls, caure agenollat.
caure escales avall, caure per una escala.
2 anar a parar. Anar a parar a les mans del seu enemic.
3 → arribar.
4 → disminuir.
5 → morir.
6 → pecar.
7 → atacar, escometre.
8 → acudir-se, endevinar, recordar.
9 → esdevenir-se.
10 → ésser.
11 → escaure's.
12 Fer caure:
fer anar per terra
tirar per terra
tombar
estassar
terrejar, fer caure a terra l'adversari.
arraulir
capitombar, fer caure de cap.
arrodolar, fer caure violentament (alguna cosa) de rodolons per terra.
fer anar de rodolons
sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari).
fer la traveta (a algú), fer-lo caure fent-li la traveta. També s'usa en sentit fig.
fer caure (algú) de l'escambell (fig.), fer caure algú de la seva posició privilegiada, etc.
→ abatre.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
