circumspecte caut cautelós, prudent davant un perill probable. considerat discret(en el parlar) tocato tocat i posat, que va amb molt de compte, que es mira molt a fer les coses. mirato remirat, que és prudent en allò que fa o que diu. assenyato sensat anar amb peus de plom, ésser prudent [...]

prudent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

prudent. Ant. Incaut. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

prudent. amb peus de plom amb seny de bèstia vella Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 discontinu. 2 Que té discreció. reservat circumspecte amesurat prudent assenyat 3 moderat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 provident. 2 prudent. pensar en el dia de demà sagnar-se amb saluto curar-se en salut, ésser previsor. posar el pegat abans del furóncol Ant. Imprevisor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 consellar recomanar. Li vaig recomanar que fos prudent. exhortar, induir a fer una cosa amb paraules persuasives. assessorar, donar consell, com a assessor, a algú. avisar. Jo l'he avisat, però no me'n fa cas. advertir, aconsellar amb amenaça. Prou l'advertim, però ell se'n riu. predicar [...]

astuciós cautelós, astutament prudent en el perill. artero arterós fi garneu picardiós murri(adj. i m. i f.) sagaç pillet(només m. i f.) rabosí maquiavèl·lic ésser un gat vell, que l'experiència ha fet tornar astut. perdre's de vista ésser un bon escolà. Quin escolà està fet, aquest! saber-la [...]