11.
treure [o traure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit. tirar, treure estirant. Tirar aigua del pou. bombar, treure amb una bomba. evacuar, treure d'un lloc. gitaro llançar aviar. Aviar aigua de la bassa. Aviar el bestiar, treure'l del corral [...]
|
12.
quantitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, la quantitat de combustible, de pólvora, etc., que hi ha en un forn, en una arma, etc. Avui, al forn, hi ha massa càrrega. 2 Nombre més o menys considerable de coses. abundància(->) nombre. Nombre de gent hagué de restar a fora. miríada, un nombre immens. un sens fi un pou. X. té un [...]
|
13.
savi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 instruït. sabento sapient aciençat sabut(adj.) saberut(->), savi, dit hab. iròn. ésser un saviàs(fam.) saber on es colga el dimoni saber (o tenir) molta lletra menuda saber més que l'oli de basses(joc de mots) ésser un pou de ciència ésser un Salomó (o més savi que un Salomó) ésser un [...]
|
14.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
casa. bugadejaro fer bugada, netejar la roba i, en general, fer net. fregar(les rajoles, els plats) esterrejar, netejar amb terra. denejar. Denejar la vaixella. escurar. Escurar un pou, una cisterna, la xemeneia, escurar-se les orelles, les ungles, etc. rostar, escurar amb un tros [...]
|
15.
ric
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) sàtrapa, ric i adeliciat. Viure com un sàtrapa. rendista, que pot viure de les seves rendes. capitalista milionario arximilionari ésser un milord(fam.) plutòcrata 2 Ric de qualitats, etc.: dotat. Dotat de gran intel·ligència. ésser un pou de ciència, ric de coneixements. 3 (Parlant de coses [...]
|
16.
coll
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
petita valona de tela emmidonada a la part de davant, com el que porten els pastors evangèlics. 3 Part d'un objecte que, per la seva forma, situació o ús, recorda el coll d'un animal. brocal, el coll d'un pou. 4 gola. 5 Depressió a la carena d'una muntanya. collada, coll important. forat, coll [...]
1 Cp. bescoll: part posterior del coll de les persones i dels animals. 2 Part d'un vestit pròxima al coll. sobrecoll, coll sobreposat al coll d'un vestit. marquesota, coll de tela blanca, alt i emmidonat, que usaven els homes com a peça d'adorn. alçacoll o collet de capellà, coll postís blanc que solen usar alguns capellans. gorjal, part d'una vestidura litúrgica que envolta el coll. gorgera, coll de l'armadura; també, adorn del coll, de tela a plecs, randes, etc. gorgerí, peça de l'armadura que s'ajustava al coll. valona, coll gran girat sobre l'esquena, les espatlles i el pit. Cp. esclavina coll postís, coll de la camisa que no va cosit amb aquesta i és intercanviable. coll de mariner, com el que porten els mariners, amb un ample quadrat de tela a l'esquena. coll de diputat, coll alt i amb aletes girades que hom portava sovint a principis de segle. gola, coll fort proveït d'una petita valona de tela emmidonada a la part de davant, com el que porten els pastors evangèlics. 3 Part d'un objecte que, per la seva forma, situació o ús, recorda el coll d'un animal. brocal, el coll d'un pou. 4 → gola. 5 Depressió a la carena d'una muntanya. collada, coll important. forat, coll estret. coma comal comalada gorja (→) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
17.
gastar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
corroure castigar. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. esmolar(fig.), gastar una cosa amb el fregadís. L'ampit del pou està tot esmolat de la corda. erosionar(l'acció dels elements) remenjar-se(les tisores), gastar-se el fil per l'ús (Alc.). querar-se(fig.), gastar-se a poc a poc alguna [...]
|