101.
mercè
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 favor. 2 Mercès: gràcies! 3 A la mercè de: A la discreció de. A les mans de. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
102.
teixidor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fustanyer, teixidor de fustany. veler, teixidor de seda, a mà. perxer, teixidor de passamaneria en teler de mà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
103.
oralment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
verbalment vocalment de viva veu de paraula de boca Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
104.
reclutament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lleva, reclutament de gent de guerra. enrolament(de mariners) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
105.
xarxaire
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Teixidor de xarxes. filater(de filats) tremaire(de tremes) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
106.
colla
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
grup, reunió, conjunt. collada, colla nombrosa. S'usa especialment quan la frase té un sentit admiratiu. bandada cataifa estol aplec. Un aplec de joves. Un aplec de pedres. legió. Una legió de sol·licitants. vol(->), colla d'ocells que volen plegats; també es pot dir d'una colla de peixos [...]
|
107.
aiguardent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mata-rates(pop.), aiguardent molt fort i de baixa qualitat. beguda espirituosa marc, aiguardent de brisa. grappa, íd. orujo, íd. rom, aiguardent de canyao simpl. canya, obtingut de la canya de sucre. holanda, aiguardent de vi. anís, aromatitzat amb grans d'anís. ginebre, aromatitzat amb [...]
|
108.
emanació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
efluència efluxió efluvi emissió(de llum, de calor, etc.) exhalació(de gas, de vapor, d'olor) mefitis, emanació fètida. fetor, íd. mofeta, emanació natural d'un gas danyós. miasma, emanació danyosa que es desprèn de cossos malalts o de matèries corruptes. irradiació, emanació de raigs [...]
→ grup, reunió, conjunt. collada, colla nombrosa. S'usa especialment quan la frase té un sentit admiratiu. bandada cataifa estol aplec. Un aplec de joves. Un aplec de pedres. legió. Una legió de sol·licitants. vol (→), colla d'ocells que volen plegats; també es pot dir d'una colla de peixos. floret. Hi havia un floret de noies que enamorava. florada, íd. pinya, colla de persones o coses unides estretament. Els estudiants patriotes formaven una pinya compacta. bandola piquet, colla de soldats, poc nombrosa. patrulla. Una patrulla de policies armats. escamot (esp. de soldats, de policies, etc.). Un escamot de gent armada. comitiva, colla de persones que van a un lloc. Em vaig ajuntar a la comitiva. avançada, colla de soldats més enllà del front. destacament. Un destacament de naus. companyia, colla de gent armada. esquadra, íd. rotlle, rotlo, rotllo, rotllat o rotllada, colla de persones format al voltant d'algú o d'alguna cosa. brivalla, colla de nois o brivalls. al·lotada, colla d'al·lots o nois. rua. Anaven a rues, a colles. eixam raïm. Un raïm de jovenots cridaners. batalló (fig.) esbart. Un esbart de nenes enjogassades. flota. Una flota de gent. Anar en flotes: anar a colles. flotó. La gent sortia a flotons. col·lecció. Quina col·lecció de trapelles! tracalada, colla nombrosa. munió patoll o patolla, colla de gent que va desordenadament. quadrilla, colla, esp. de toreros o de lladres. brigada, colla de persones que treballen en la mateixa feina. treballada, íd. caravana, tota colla de gent que va plegada en excursions, viatges, etc. caterva o catèrvola, colla desordenada, esp. de mainada. cohort (poèt.) covada, en frases com una covada de lladres, de brètols, etc. banda. Una banda de pòtols. bancada o bancalada, colla de gent que seu en un banc o en un bancal. patuleia, colla de vagabunds, de soldats en desordre. gruada, colla de gent que van plegats, en sentit pejoratiu o despectiu. llorigada o llodrigada, colla de gent de mal viure. trepa ardat (en sentit pej.). Un ardat de captaires. càfila, íd. tropa, íd. horda, pròpiament tribu nòmada, errant. S'usa per a significar una colla de gent brutal. rècula, colla d'animals de bast. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
109.
adreç
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Joc d'instruments emprats en un ofici, un obrador, etc. arreus. Els arreus de pesca. pertret. Pertrets de guerra. ormeigs aparell. L'aparell de la nau: aparell llatí, aparell rodó, etc. arborada, conjunt de pals, veles i cordes d'una embarcació. fornimento fornitura. El forniment de la cuina [...]
|
110.
massa 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 f. munt bloc pila mola. La mola imponent del castell. massís, massa compacta, sense buits. Un massís d'arbres que no deixa passar ni un raig de sol. tofa, espessor de cabells, fullatge, mates, etc. Una tofa de neu. pastac, massa de paper mastegat, de fang, etc. pa, massa d'algunes [...]
|