1 Llevar o minvar el gust a un menjar. dessaborir enfadeir dissipar(per excés d'aigua o de cocció) 2 desagradar desplaure enutjar descontentar despagar reprendre(una nova, un retret) no caure gens bé aigualir la festa (a algú) (fig.) 3 (disgustar-sepron.) enutjar-se, indisposar-se. saber greu [...]

disgustar despagar contrariar enutjar(->) despitar mortificar molestar incomodar emprenyar(fam.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

disgustar(un menjar, treure-li el bon gust) dissipar(un menjar per excés d'aigua o de cocció. Alc.) eixalavar(per un excés d'aigua) desllavassar, íd. enfadeir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desplaure(->) repugnar venir a repel(de fer una cosa) disgustar no fer cap gràcia(una cosa) no fer gens de goig(una cosa a algú) caure-li (a algú) una cosa a sobre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 fat(->) dessabeït dessaborit disgustat. En aquest estofat hi has posat massa aigua i és tot disgustat. enfadeït eixalavat, disgustar per un excés d'aigua. no tenir suc ni bruc no tenir solta(un menjar) no valer res 2 Fer insípid: dessaborir. Ésser insípid: Fadejar. Manuel [...]

disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre. desagradar enutjar, causar enuig o desplaer. desdelitar no fer (gens de) gràcia no assentar-se-li bé (una cosa a algú) despagar, fer malcontent algú. venir a repel de fer (una cosa) caure-li (a algú una cosa) a sobre [...]

1 desplaure afectar desplaentment enfadar. En el llenguatge parlat se sol usar com si fos intr. (em va fer enfadar). V. el que hem dit sota enrabiar, cas semblant a aquest. enfellonir irritar(->) cremar enfuriaro enfurir enfurismar empipar empixonar rebentar, enutjar fortament. disgustar [...]

gust. venir de gust(una cosa), agradar a algú de fer-la. Cp. satisfer Ant. Desagradar. Disgustar. Desplaure. No dir res una cosa a algú: no agradar-li particularment. A mi el cant flamenc no em diu res. Venir a repel una cosa: desagradar de fer-la [...]