21.
abstret
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
suspens. recol·lecte, abstret de les coses terrenals per a lliurar-se a la meditació de les espirituals. ésser un contemplatiu, ésser de tarannà abstret. no tocar de peus a terra tenir el cap a tres quarts de quinze absent preocupat distret comptar les bigues, distreure's durant una conversa, absorbit [...]
|
22.
segur
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la seguretat que el seu amic l'ajudaria. tenir per cert(una cosa) confiar (fermament) (en algú o en alguna cosa) comptar. Compteu amb nosaltres, estigueu segurs de nosaltres. tenir (una cosa) a mig coll, tenir-la per segura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
23.
importància
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(pròp., distància a què pot arribar a tocar o haver una cosa). Aquella llei era d'un abast incommensurable. Cp. influència (parlant d'una persona). És un home de gran influència. 2 Tenir importància: Importar(v. intr.). Comptar. Això no compta. És un home que no compta, no té gens d'importància. Donar [...]
|
24.
rar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
haver-n'hi (d'una cosa) ni per remei 2 Molt poc freqüent. peregrí(≠ pelegrí) desacostumat insòlit infreqüent inusitat estrany, que ofereix quelcom d'inacostumat. Avui he vist un animal molt estrany. no veure-se'n gaires poder-se comptar amb els dits d'una mà 3 No gens comú. extraordinari [...]
|
25.
vendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ho donaré per cent euros. deixar. Us ho puc deixar per mil euros. fer. De filet, no us en puc pas fer més que una lliura. realitzar, convertir una propietat, etc. en moneda. barriscar, vendre sense pesar, comptar o mesurar. vendre a ull, íd. malvendre, vendre a un preu massa baix. carvendre [...]
|
26.
pagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
he fet i me l'he de carregar. pagar la festa 3 recompensar. 4 Fer pagar (per una mercaderia): Comptar. M'ho compteu massa car, això. Posar. Us posaré les pomes a tres euros. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
27.
creure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. No ho jutjava correcte. tenir per. Tenir algú per sincer, per honrat. fer-lo(algú). Jo el feia més vell, més ric. opinar trobar. Trobo que això no ho havies de dir. reputar suposar imaginar-se veure. Ho veig molt difícil. sospitar comptar. Compto que vindrà. presumir. Ell presumeix de vestir bé [...]
1 v. tr. tenir per ver tenir la creença empassar-se (una cosa), creure-la fàcilment, encara que sigui difícil de creure. tenir (una cosa) a mig coll, creure que s'ha de realitzar, esp. parlant d'una cosa desitjada. tenir (una cosa) coll avall, creure-la segura. mamar-se (fig.). No t'has de mamar tot el que aquest et conta. creure de fluix (o de lleuger), creure sense fonament. beure's (fig.), creure's una cosa inversemblant. afigurar-se o figurar-se. M'afigurava que demà era festa. 2 Tenir una certa opinió d'algú o d'alguna cosa. pensar-se. No et pensis que sigui fàcil. judicar o jutjar. No ho jutjava correcte. tenir per. Tenir algú per sincer, per honrat. fer-lo (algú). Jo el feia més vell, més ric. opinar trobar. Trobo que això no ho havies de dir. reputar suposar imaginar-se veure. Ho veig molt difícil. sospitar comptar. Compto que vindrà. presumir. Ell presumeix de vestir bé, es creu que vesteix bé. semblar. Em sembla que està enfadat. conjecturar (→) conèixer. Si coneixeu, hi podem anar ara mateix, si creieu... Hi prendré part o no, com coneixeré. voler dir (en frases interrogatives). Vols dir que vindrà?, creus que vindrà? cuidar. Cuidava haver apallissat el seu rival i havia pegat al seu germà. Ant. Descreure. 3 → obeir. 4 v. intr. creure en tenir fe fer cas de. Fer cas de la paraula del pare. tenir confiança. No tenia confiança en els metges. tenir un bon davallant, creure-s'ho tot. 5 Fer creure una cosa a algú: Fer combregar amb rodes de molí, fer creure coses absurdes. Fer empassar la píndola (a algú), fer-li creure una cosa falsa. Composar, captenir-se amb algú fent-li creure el que hom vol. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |