esdevinença. A tota esdevinença, passi el que passi. succés ocurrència, esdeveniment casual. eventualitat, esdeveniment eventual. episodi entrecàs, esdeveniment fortuït, esp. desgraciat. caso casualitat(->), esdeveniment casual. contratemps incidència incident accident calamitat [...]

enviat. correu. El qui té per ofici portar cartes d'un lloc a un altre. El correu de Setcases ha mort d'accident. enviat(->) emissari, encarregat d'una missió secreta. herald(fig.) nunci, missatger encarregat d'anunciar alguna cosa. estafeta, correu que va a cavall d'un lloc a un altre [...]

ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext. afectar, ofendre. 3 (ferir-sepron.) prendre mal(≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: tolir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, fatics, afanys, suades, penalitats, maltret: treball dur, fatiga que ens cal suportar, esforç, tràfec 4 accident. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. a les envistes de, relativament prop, quan es tracta de grans distàncies. Veníem de París, i ja érem a les envistes de Barcelona quan vam tenir aquell accident. 2 Ésser prop de: Ranejar(intr.), faltar poc per a atènyer un nivell o una edat. No té vint anys, però hi raneja, té prop de vint anys [...]

rates, etc. sacrificar, matar un animal per al consum. 2 (matar-sepron.). Llevar-se la vida. suïcidar-se trencar-se (o rompre's) el coll, matar-se en un accident. entrematar-se, matar-se mútuament, dos o més. 3 Fig. cansar-se esforçar-se escarrassar-se(->) treballar a esclat de mort (El [...]

petar(fam.) faltar(fig.). El dia que jo falti... passar a millor vida(en llenguatge religiós) finir els seus dies, morir de vell. colltrencar-seo trencar-se el coll, morir d'accident. matar-se, íd. rompre's el coll, íd. colltorçaro colltòrcer(intr. o pron.) collvinclar-se(fig.) tancar els ulls [...]