Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
esbraonar [o desbraonar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esbraveir debilitar, fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
envigorir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enfortir. Ant. Esbraonar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
debilitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fe, la pietat és mortificada (Eiximenis). enllangorir extenuar, debilitar les forces físiques. desbraonaro esbraonar, fer perdre el braó o vigor. enervar, privar d'energia, fer dèbil, impotent. castigar, fer minvar la puixança d'una persona. L'enemic ha estat durament castigat. [...]
1 afeblir (→) esbraveir o desbravar, fer perdre la bravesa, la força, l'olor, el bon gust, etc. esgotar (o exhaurir) les forces matar, debilitar un color massa fort. rebaixar. Rebaixar el vi. infirmar. Aquest fet infirma la vostra tesi. mortificar, privar de vitalitat. Sense la fe, la pietat és mortificada (Eiximenis). enllangorir extenuar, debilitar les forces físiques. desbraonar o esbraonar, fer perdre el braó o vigor. enervar, privar d'energia, fer dèbil, impotent. castigar, fer minvar la puixança d'una persona. L'enemic ha estat durament castigat. reblanir, fer menys vigorós, menys consistent. desvirtuar, llevar la força a una cosa (medicament, causa, etc.) dissipar. Aquesta aigua dissipa. atenuar (→) afrevolir segar (les cames, els braços), llevar-los tota la força per efecte d'un treball excessiu, d'una emoció forta. 2 (debilitar-se pron.) defallir. No he menjat res des del matí: em sento defallir. decaure decandir-se (→) esvanir-se, perdre a poc a poc la seva força. Un brogit que s'esvaneix ràpidament. escagassar-se, debilitar-se físicament per un excés de defecacions. anar a reculons (fig.) abatre's esllanguir-se, perdre la força física. marfondre's o marfondir-se, perdre les forces, el vigor. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
4.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
exhaurir aplanar atropellar baldar(fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar(fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor [...]
|
1 afeblir (→)
esbraveir o desbravar, fer perdre la bravesa, la força, l'olor, el bon gust, etc.
esgotar (o exhaurir) les forces
matar, debilitar un color massa fort.
rebaixar. Rebaixar el vi.
infirmar. Aquest fet infirma la vostra tesi.
mortificar, privar de vitalitat. Sense la fe, la pietat és mortificada (Eiximenis).
enllangorir
extenuar, debilitar les forces físiques.
desbraonar o esbraonar, fer perdre el braó o vigor.
enervar, privar d'energia, fer dèbil, impotent.
castigar, fer minvar la puixança d'una persona. L'enemic ha estat durament castigat.
reblanir, fer menys vigorós, menys consistent.
desvirtuar, llevar la força a una cosa (medicament, causa, etc.)
dissipar. Aquesta aigua dissipa.
atenuar (→)
afrevolir
segar (les cames, els braços), llevar-los tota la força per efecte d'un treball excessiu, d'una emoció forta.
2 (debilitar-se pron.)
defallir. No he menjat res des del matí: em sento defallir.
decaure
decandir-se (→)
esvanir-se, perdre a poc a poc la seva força. Un brogit que s'esvaneix ràpidament.
escagassar-se, debilitar-se físicament per un excés de defecacions.
anar a reculons (fig.)
abatre's
esllanguir-se, perdre la força física.
marfondre's o marfondir-se, perdre les forces, el vigor.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana