1.
fallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. No encertar. malencertar, no tenir encert en algun afer, treball, etc. mancar. Mancar el cop. Un homicidi mancat. frustrar. Un pla frustrat. Homicidi frustrat. mal reeixir espifiar errar. Errar el cop. equivocar(->) fer figa 2 v. intr. fallir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Cata [...]
|
2.
errar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Anar a l'atzar, d'una banda a l'altra. vagar(->) vagarejar vagabundejar divagar rodar anar a la ventura 2 Desviar-se de la veritat, moralment del camí dret. fallar caure en error equivocar-se(->) faltar(->) enganyar-se(->) 3 v. tr. No encertar. equivocar. Ha equivocat [...]
|
3.
encertar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. tocar-hi de mig a mig afinar-s'hi, gairebé encertar-ho. acostar-s'hi, íd. Ant. Malencertar. Fallar. Errar. Fer coster: no encertar el blanc. No tocar pilota. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
fallir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fer faltao fallar. Li han fallat els càlculs. fer figa mancar. En el moment d'acabar d'alçar el pes, li han mancat les forces. Li ha mancat el cor. frustrar-se(un pla, etc.) tornar-se aiguapoll(una cosa) anar a malguany(una cosa) 2 decebre. 3 Cessar, un comerciant, els seus pagaments [...]
|
5.
fracassar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
no tenir èxit no reeixir fallar frustrar-se mancar. Un poeta mancat. Un atemptat mancat. naufragar(una empresa, un negoci, etc.) fer figa fer pota, un caçador o pescador, no agafar res. errar-lao errar el tret espifiar-la sortir femella(una cosa). A aquell totes li surten femelles, no té mai [...]
|
6.
decidir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Prendre una decisió en comú. jutjar resoldre fallar acordar(->) establir disposar deliberar. Hem deliberat de fer-ho. decretar determinar estatuir convenir jurar. Van jurar la seva ruïna. 2 Prendre una decisió una persona sola. resoldre proposar-se determinar. Vaig [...]
1 Prendre una decisió en comú. jutjar resoldre fallar acordar (→) establir disposar deliberar. Hem deliberat de fer-ho. decretar determinar estatuir convenir jurar. Van jurar la seva ruïna. 2 Prendre una decisió una persona sola. resoldre proposar-se determinar. Vaig determinar d'anar-hi. jurar. Vaig jurar que no la veuria mai més. destinar, decidir per endavant allò que hom farà. Allò que ell havia destinat de fer. cloure. No vull cloure res sense l'aprovació del meu pare. disposar. L'home proposa i Déu disposa (refrany). 3 Portar a prendre una decisió definitiva. prendre una resolució prendre partit. Vaig prendre el partit de callar. No saber quin partit prendre, no saber què decidir. optar. Vaig optar per aquesta solució. pronunciar-se, decidir declaradament. Pronunciar-se en favor d'aquella solució. fer un cop de cap, decidir-se bruscament, irreflexivament. arromangar-se o arremangar-se (fig.), decidir-se resoludament a fer una cosa. Mira que si m'hi arremango, després et recarà. Ant. Hesitar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
reeixir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
el que volia. Ant. Mancar (una cosa): no reeixir-hi. Fallar. Fracassar. Frustrar-se (una cosa). Esguerrar (una cosa): no reeixir-hi. Naufragar (fig.). Haver fet un pa com unes hòsties. Lluir-se (iròn.). Ens hem ben lluït!. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|