11.
podrir-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
repodrir-se, podrir-se del tot. putrificar-se(Alc.) corrompre's descompondre's fer-se malbé. Amb la calor, el peix s'ha fet malbé. passar-se, començar-se a podrir. cascar-se, gairebé podrir-se, dit de la fruita. Cp. florir-se, fermentar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
12.
falsejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(->). Ell no menteix pas, però altera lleugerament la veritat. afaiçonar, falsejar o contrafer l'explicació o la descripció d'una cosa per tal de produir un determinat efecte. corrompre, parlant d'un text, canviar-lo substancialment. adulterar(fig.). Sovint hom adultera l'Evangeli per [...]
|
13.
subornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
comprar. Comprar els jutges. corrompre conquistar(fig.) untar les rodes (o les mans), o simplement untar fer untets (o untons) fer córrer la bruixa tapar els ulls (a algú) (fig.), subornar algú perquè faci com qui no hi veu. tapar la boca (a algú) (fig.), íd. perquè no parli. Manuel [...]
|
14.
fer malbé
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espatllar(->) malmetre(->) inutilitzar malejar, fer perdre o minvar la bonesa d'algú o d'alguna cosa. corrompre. Corrompre el gust del públic. gavanyar malbarataro dur a malbarat, fer malbé la hisenda. rebentar(fig.) pedrejar, fer malbé, esp. la salut. crebantaro escrebantar [...]
|
15.
descompondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desagregar disgregar(->) desintegrar dissociar desorganitzar dissoldre. La mort dissoldrà el nostre cos. corrompre podrir resoldre, descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents. desdoblar, descompondre una substància en dues de més simples. 2 alterar. 3 [...]
|
16.
desencaminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. pervertir, corrompre 2 (desencaminar-sepron.) desviar-se esgarriar-se(en sentit propi i fig.). En aquesta edat és fàcil d'esgarriar-se. extraviar-se perdre's. Caminant pel bosc es va perdre. errar, desviar-se moralment del camí dret. (Cp. Ésser esgarrier, es diu d'un que sol esgarriar-se.) anar per mal [...]
1 descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral. malencaminar, encaminar malament algú. desencarrilar (≠ descarrilar) foraviar descarrerar extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut. torçar (algú) del camí dret Cp. pervertir, corrompre 2 (desencaminar-se pron.) desviar-se esgarriar-se (en sentit propi i fig.). En aquesta edat és fàcil d'esgarriar-se. extraviar-se perdre's. Caminant pel bosc es va perdre. errar, desviar-se moralment del camí dret. (Cp. Ésser esgarrier, es diu d'un que sol esgarriar-se.) anar per mal camí, esp. en sentit fig. anar fora de camí prendre mala vereda © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
17.
perdre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, perdre-ho tot. esgarriar, fer que es perdi algú, alguna bèstia. 2 abs. buidar-se, descolorir-se. 3 Ésser vençut. sucumbir. 4 (perdre'spron.) desencaminar-se, corrompre's. marrar el camí, perdre'l agafant-ne un altre que fa marrada. Hem marrat el camí, i per això hem fet tard. descaminar-se, perdre [...]
|