1 → destruir.
desintegrar
esbullar (la cabellera, un doll d'aigua, etc.)
desarmar (una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.)
desmuntar, íd.
desenllaçar o desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades.
desempiular, íd.
desemmetxar (dues coses emmetxades)
desamarrar
desempilar, desfer una pila de coses.
desnuar, desfer un nus.
destravar
desconjuntar
descosir (→)
desfilar. Cp. esvorar-se: desfilar-se la vora d'un vestit, etc.
desfibrar
esbrinar, desfer una cosa a brins. Esbrinar el safrà, una corda, etc.
esfilegar o esfilegassar
esblenar (→)
escórrer, desfer els punts, les bagues, etc. d'una malla, d'un llaç, etc.
esbadiar, desfer una garba, una trena, etc.
deslligar (→)
descordar (→)
desencoblar
fondre. Fondre la neu, el sucre, etc.
esvair, desfer una nuvolada, una sospita, un dubte, un malentès, etc.
esduir, íd.
dissipar (els núvols, la boira, una tempesta, etc). Ant. Congriar.
esmicolar, desfer una cosa a miques.
esterrossar o desterrossar, desfer terrossos.
esgrumar o esgrumollar, desfer els grums o grumolls.
desmarxar, desfer a miques uns substància sòlida, desfer-la en un líquid.
2 dissoldre
eixatar o deixatar → diluir.
3 → derrotar.
4 (desfer-se pron.) → desembarassar-se.
despullar-se, desfer-se voluntàriament d'una cosa (poder, etc.)
5 anar-se'n. El vestit, de tan vell, se n'anava a trossos.
escaguitxar-se, desfer-se l'entrellaçament dels fils d'una tela.
escalaixar-se, desfer-se en escuma la cresta d'una onada.
rompre's, íd.
salinar-se, desfer-se superficialment a pols les pedres, els maons, etc., per l'acció atmosfèrica.
6 Desfer-se per algú: → escarrassar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
