1.
anual
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anyal solemne, que se celebra cada any amb cerimònies públiques. Usat molt rarament en aquest sentit, que és el semàntic. Cp. bianual o bisanual: que té lloc dues vegades l'any, biennal: cada dos anys, triennal, quadriennal, quinquennal, sexennal, septennal, decennal: cada deu anys, vicennal: que [...]
|
2.
dia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 jorn. Encara no era de jorn quan es llevà. jornada, el dia considerat en relació al temps que fa. diada, dia assenyalat, en què se celebra alguna cosa o l'assignat a fer quelcom. La diada de Corpus. També, el dia en relació al temps que fa. Ahir vam tenir una diada molt calorosa. diassa, dia [...]
1 jorn. Encara no era de jorn quan es llevà. jornada, el dia considerat en relació al temps que fa. diada, dia assenyalat, en què se celebra alguna cosa o l'assignat a fer quelcom. La diada de Corpus. També, el dia en relació al temps que fa. Ahir vam tenir una diada molt calorosa. diassa, dia, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o laborable, o d'entre setmana), dia en què hom treballa, qualsevol dia que no sigui festa. dia de cada dia, íd. dia feriat, dia d'entre setmana, que no és de festa, però que es fa festa. Es diu esp. dels dies en què els tribunals estan tancats. dia de festa (o festiu) dia de folga, íd. dia de precepte o dia de missa, dia en què l'Església catòlica té manat d'anar a missa. festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada), íd. dia de peix o dia de magre, dia en què l'Església catòlica prohibeix de menjar carn, per oposició a dia de carn o dia de gras. 2 Dia de camp: → forada. 3 De dia: A trenc d'alba. A l'alba. Gran dia, ja ben entrat el dia. Ja era gran dia quan es llevà. A ple dia. A ple migjorn. Al fil del dia. Al pic del dia. A la caiguda del dia, etc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
3.
celebrant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
oficiant missacantanto missadient, el qui celebra la seva primera missa. teürg Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
escapolir-se [o escapolar-se]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 escapar-se. 2 Esp. Deixar aquells amb qui hom està sense que se n'adonin. espitjar-se esquitllar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
esquerrà [o esquerrer]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 guerxer Ant. Dreter. Ambidextre: que se serveix igualment de la mà dreta que de l'esquerra. 2 (En sentit polític) radical(->) extremista Ant. Moderat. Conservador. Feixista. Dreta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
departament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
compartiment. Cp. trast: lloc destinat a una certa categoria de persones en un local on hom celebra una festa, en una desfilada, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
lasciu [o lasciviós]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
salaç. Se la mirava amb un esguard salaç, de sàtir assedegat. luxuriós lúbric impúdic impur(expressió d'encuny religiós) libidinós deshonest llicenciós. Capteniment llicenciós. Paraules llicencioses. llibertí, llicenciós en els costums. dissolut, íd. sàtir(m.), home molt lasciu. messalina [...]
|
8.
res [o re]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cap cosa cosa. Per cosa al món no ho faria. no res. És molt temorenc: no res l'espanta. Cal no confondre no res amb no-res (m.). Déu va fer el món, diuen, de no res i Déu va fer el món del no-res. altre. No hi havia altre a fer que resignar-se. futil·la, en la frase no entendre-hi futil·la [...]
|
9.
calmós [o calmat]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
obra amb pausa o lentitud. fetjut, que té el fetge gros, en sentit figurat. tenir el fetge gros semblar (algú) que vagi a cercar la mort calmut. Se sentien les passes calmudes de l'avi. Cp. parsimoniós, reposat Ant. Precipitós o precipitat. 3 [...]
|
10.
ímprobe [o improbiós]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(Es diu només d'un treball) tenaç persistent afanyós aclaparador Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|