Resultats de la cerca frase exacta: 5
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
subratllar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ratllar. 2 Fig. recalcar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
recalcar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. accentuar subratllar(fig.) insistir 2 v. intr. balancejar-se. 3 recolzar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
ratllar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 subratllar reglar, fer ratlles amb un regle o equivalent en un paper. filetejar, posar filets en un imprès. clenxaro clenxinar, fer la ratlla de la clenxa. 2 franjar llistar viaro vionar regatejar, fer regates en una cosa. 3 obliterar passar ratlla 4 raspar. Manuel Franquesa i [...]
|
|
4.
rellevar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 reemplaçar substituir remudar(usat esp. com a pron., anar rellevant-se dos o més en un treball, etc.) subrogar, posar una persona en el lloc d'una altra. 2 alliberar, dispensar. remoure. Va ésser remogut del seu càrrec. 3 Posar de relleu. realçar recalcar subratllar 4 Fig. exaltar [...]
|
|
5.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. vociferar, íd. recalcar, dir una cosa amb gran força d'expressió, amb lentitud. subratllar, íd. prorrompre en(lloances, vituperis, aclamacions) esclatar(en injúries, en improperis) recitar, dir en veu alta, de memòria. Recitar una poesia. resar, dir una oració composta per endavant. Resar un [...]
1 v. redir, tornar a dir. repetir, íd. També, dir allò que un altre ja ha dit. manifestar (→) comunicar (→) fer. Llavors ell va fer: no la vull veure mai més! saltar, dir alguna cosa interrompent la paraula d'un altre. Més m'estimaria d'or, saltà la noia. clavar (en certes frases). Clavar un escàndol. Clavar una mentida, un arrambatge, etc. cantar. Cantar les veritats a algú. També dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin moltes persones. Cantar els números d'una rifa. També: L'hostaler cantava els plats del dinar. sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot. parlar. Parlar bestieses. opinar, dir allò que hom opina. amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig. engegar. Engegar una mentida. deixar anar, íd. proferir. Proferir un insult. pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula. afluixar, íd. desfer-se (en excuses, compliments, etc.) enunciar (→), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa. declarar. Li declarà que l'estimava bojament. anunciar. Us vinc a anunciar una bona nova. exclamar. Ell exclamà: mentiu per la gola! afirmar (→) protestar. No —protestà ell—, això no ho he dit mai! borbollar, dir una cosa precipitadament, a borbolls. cridar, dir una cosa cridant. vociferar, íd. recalcar, dir una cosa amb gran força d'expressió, amb lentitud. subratllar, íd. prorrompre en (lloances, vituperis, aclamacions) esclatar (en injúries, en improperis) recitar, dir en veu alta, de memòria. Recitar una poesia. resar, dir una oració composta per endavant. Resar un parenostre, el rosari, etc. (→ pregar.) empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades. frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts. treure (una cosa) del pap, dir-la. buidar el pap, dir-ho tot. no quedar-ne ni una al païdor, íd. Ant. Callar. Deixar de dir. No dir res. 2 (dir-se pron.) → anomenar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v.
redir, tornar a dir.
repetir, íd. També, dir allò que un altre ja ha dit.
manifestar (→)
comunicar (→)
fer. Llavors ell va fer: no la vull veure mai més!
saltar, dir alguna cosa interrompent la paraula d'un altre. Més m'estimaria d'or, saltà la noia.
clavar (en certes frases). Clavar un escàndol. Clavar una mentida, un arrambatge, etc.
cantar. Cantar les veritats a algú. També dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin moltes persones. Cantar els números d'una rifa. També: L'hostaler cantava els plats del dinar.
sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot.
parlar. Parlar bestieses.
opinar, dir allò que hom opina.
amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig.
engegar. Engegar una mentida.
deixar anar, íd.
proferir. Proferir un insult.
pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula.
afluixar, íd.
desfer-se (en excuses, compliments, etc.)
enunciar (→), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa.
declarar. Li declarà que l'estimava bojament.
anunciar. Us vinc a anunciar una bona nova.
exclamar. Ell exclamà: mentiu per la gola!
afirmar (→)
protestar. No —protestà ell—, això no ho he dit mai!
borbollar, dir una cosa precipitadament, a borbolls.
cridar, dir una cosa cridant.
vociferar, íd.
recalcar, dir una cosa amb gran força d'expressió, amb lentitud.
subratllar, íd.
prorrompre en (lloances, vituperis, aclamacions)
esclatar (en injúries, en improperis)
recitar, dir en veu alta, de memòria. Recitar una poesia.
resar, dir una oració composta per endavant. Resar un parenostre, el rosari, etc. (→ pregar.)
empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades.
frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts.
treure (una cosa) del pap, dir-la.
buidar el pap, dir-ho tot.
no quedar-ne ni una al païdor, íd.
Ant. Callar. Deixar de dir. No dir res.
2 (dir-se pron.) → anomenar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana