71.
suau
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
unes carns mòrbides. Una llum mòrbida. dolç(veu, llum, so, clima, son, etc.) amorós, es diu d'una cosa de bon treballar. Una terra amorosa. Una roba amorosa. agradable(->) benigne. Un clima molt benigne. dòcil(fig.). Cal un marbre més dòcil. acariciador. Feia un [...]
|
72.
trist
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. fúnebre dramàtic patètic lúgubre sepulcral(fig.) elegíac flèbil, com de plor. Parlava amb una veu flèbil. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
73.
vista
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Facultat de veure; el sentit de la vista. ullo ulls. Tenir bon ull. Això salta als ulls. lluc. Té lluc, el teu germà: de seguida ho ha vist. 2 Acció de veure; allò que es veu des d'un punt. visió. Impedir la visió d'una cosa. A la visió d'aquell espectacle... contemplació. La contemplació d [...]
|
74.
força
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(del dolor, d'una passió, de la veu, d'un color, de la llum, etc.) puixança vehemència, força impetuosa. La vehemència de la seva paraula. nervi(fig. fam.). És un estil sense nervi. vitalitat. La vitalitat d'una nació, d'una tradició. saba(fig.), en frases com donar saba. elements(pl.), força natural [...]
|
75.
altura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
veu el camp, la mar, etc. turó, puig, muntanya, cim. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
76.
burlar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer burla escarnir fer escarni (o escarn) fer befa o befar(v. tr.). Per culpa teva em befaven. escarnufar(v. tr.). Tothom escarnufava la pobra noia. riure's(d'algú) rifar-se (d'algú) ridiculitzaro posar en ridícul(algú) mofar-se passejar-se(algú). Aquell se l'està passejant i ell no ho veu [...]
|
77.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 protestar, reclamar. 3 Fer [...]
|
78.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(en certes frases). Clavar un escàndol. Clavar una mentida, un arrambatge, etc. cantar. Cantar les veritats a algú. També dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin moltes persones. Cantar els números d'una rifa. També: L'hostaler cantava els plats del [...]
1 v. redir, tornar a dir. repetir, íd. També, dir allò que un altre ja ha dit. manifestar (→) comunicar (→) fer. Llavors ell va fer: no la vull veure mai més! saltar, dir alguna cosa interrompent la paraula d'un altre. Més m'estimaria d'or, saltà la noia. clavar (en certes frases). Clavar un escàndol. Clavar una mentida, un arrambatge, etc. cantar. Cantar les veritats a algú. També dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin moltes persones. Cantar els números d'una rifa. També: L'hostaler cantava els plats del dinar. sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot. parlar. Parlar bestieses. opinar, dir allò que hom opina. amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig. engegar. Engegar una mentida. deixar anar, íd. proferir. Proferir un insult. pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula. afluixar, íd. desfer-se (en excuses, compliments, etc.) enunciar (→), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa. declarar. Li declarà que l'estimava bojament. anunciar. Us vinc a anunciar una bona nova. exclamar. Ell exclamà: mentiu per la gola! afirmar (→) protestar. No —protestà ell—, això no ho he dit mai! borbollar, dir una cosa precipitadament, a borbolls. cridar, dir una cosa cridant. vociferar, íd. recalcar, dir una cosa amb gran força d'expressió, amb lentitud. subratllar, íd. prorrompre en (lloances, vituperis, aclamacions) esclatar (en injúries, en improperis) recitar, dir en veu alta, de memòria. Recitar una poesia. resar, dir una oració composta per endavant. Resar un parenostre, el rosari, etc. (→ pregar.) empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades. frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts. treure (una cosa) del pap, dir-la. buidar el pap, dir-ho tot. no quedar-ne ni una al païdor, íd. Ant. Callar. Deixar de dir. No dir res. 2 (dir-se pron.) → anomenar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
79.
admirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
atònit deixar estupefacte 3 (admirar-sepron.) quedar parat quedar de pedra restar com qui veu visions fer-se creus(d'una cosa) sorprendre's, estranyar-se. 4 Fer-se admirar: Imposar(intr). Un home que imposa per la seva elegància. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
80.
tenir [o tindre]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
frases: portar odi a algú, portar pressa, etc. patir, en certes expressions: patir fam, son, calor, fred, etc. traginar(fam.). Quina fam que tragines!. Ant. No haver-hi més cera que la que crema: no tenir, d'una cosa, més que allò que es veu. Mancar. Freturar. 2 aguantar, conservar, guardar. 3 [...]
|