1.
manar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ordenar(->) comandar intimar, manar autoritàriament. decretar prescriure preceptuar disposar establir dictaro imposar estatuir comminar, manar una cosa sota amenaça d'una pena, esp. legal. passar ordre de 2 (Usat com a v. abs.) comandar capitanejar caciquejar(intr.), fer actes de [...]
|
2.
capitanejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
acabdillar(->) comandar manar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
acabdillar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conduir capitanejar guiar dirigir manar menar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
intimar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. assabentar. 2 declarar. 3 convocar. 4 ordenar, manar. 5 v. intr. amistar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
bancarrota
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Banc de Barcelona. liquidació judicial suspensió de pagaments Cp. insolvència 2 Fer bancarrota: abatre's aixecar-se o alçar-se, fer bancarrota fraudulenta. concursar, manar, el jutge, que els béns d'una persona que fa bancarrota siguin posats a concurs de creditors. fer fallida o fallir fer [...]
|
6.
dirigir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
avió) timonejar(una nau) encarar(una arma, un llum) 3 Dirigir un afer, un país, etc. administrar conduir regir governar menar(≠ manar). Menar una administració, la dansa, el rosari, etc. menar la dansa(fig.), dirigir un afer. guiar portar la batuta, portar la direcció. portar la bandera, íd [...]
1 Fer moure una persona o cosa devers un punt determinat. orientar adreçar o dreçar guiar atraçar encaminar encarrilar encarrerar o acarrerar 2 Dirigir un vehicle. menar (esp. un carro) conduir (un automòbil, un camió, etc.) governar (una nau i, per anal., un vehicle, un avió) pilotar (una nau, un avió) timonejar (una nau) encarar (una arma, un llum) 3 Dirigir un afer, un país, etc. administrar conduir regir governar menar (≠ manar). Menar una administració, la dansa, el rosari, etc. menar la dansa (fig.), dirigir un afer. guiar portar la batuta, portar la direcció. portar la bandera, íd. tenir el timó (o les regnes), íd. 4 (dirigir-se pron.) → anar. aviar-se encaminar-se encaminar (algú) els seus passos devers... (o cap a). arrumbar-se, emprendre una ruta o rumb determinat. recalar, dirigir-se, una nau, cap a terra. envestir, dirigir-se, una nau, cap a un punt determinat. Envestir la platja. La nau envestí cap a llevant. convergir, dirigir-se (dues rectes, dos camins), devers un mateix punt. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
autoritat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Dret o poder de manar. En el llenguatge corrent s'usa sovint com a sinònim de poder. A tort, car l'autoritat està fundada sobre la dignitat i la naturalesa, mentre que el poder recolza sobre la força. Un pare, per exemple, té sempre legalment i de fet el poder o pàtria potestat sobre els seus [...]
|
8.
apte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Dit d'una persona) capaç dispost, que té disposició per a alguna cosa. bo per a fet per a. Aquest home és fet per a manar. idoni. No és una persona idònia per a aquest càrrec. indicat. Ell és el més indicat per a això. qualificat, que té totes les qualitats requerides. competent. Jutge [...]
|
9.
ordre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. instruccions disposició. Una disposició testamentària. imposició. No tolero imposicions de ningú. dictat. Els dictats de la consciència. mandat, ordre que un superior imposa. provisió, ordre que expedeix un tribunal. decret(->) 4 A les ordres de: Al manar de. Manuel Franquesa i [...]
|
10.
ordenar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Conferir un orde sagrat. consagrar, es diu només d'un bisbe. 3 Donar una ordre: manar. contraordenaro contramanar, ordenar de no fer allò que hom primer havia ordenat. desmanar, íd. receptar, prescriure, el metge, un medicament o una cura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|