51.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar(amb un ganivet) dardar(amb un dard) arponar(amb un arpó) afitorar(amb una fitora) escorxar pelar escalabraro esgalabrar, rompre [...]
|
52.
ràpidament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ràpid. volant de pressa com un llamp de llampadao llampant(adv.) a passos de gegant corrents en un salto en quatre salts(amb els verbs anar, venir, etc.) d'una revolada, amb un moviment ràpid i violent. com una taca d'oli, es diu d'una notícia, etc. com una reguera de pólvora, íd. ras, en la [...]
|
53.
gràcia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Allò que plau en les maneres d'una persona. sal(fig.) galania(esp. en el dir) gentilesa xamor, dit esp. d'una noia o d'un infant. esveltesa(de les formes) aire. Aquella noieta camina amb un aire! airositat, gràcia en el caminar. També en el parlar. elegància(del gest, del caminar) 2 [...]
|
54.
gravar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (en pedra, metall, etc.) burinar, gravar amb el burí. cisellar guilloixar granejar, treure gra a la superfície d'una pedra litogràfica, etc. niellar, fer buits en un metall i omplir-los amb una mena d'esmalt negre. moletejar, gravar un corró d'estampar per mitjà de la moleta. fotogravar [...]
|
55.
fixament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fermament. 2 Amb la mirada fixa. de fit a fit de dret en dret. Mirava de dret en dret el sol. sense parpellejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
56.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els [...]
1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomar o empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomar o entomar, agafar al vol. haver, haure o heure, abastar, copsar. abraçar o agafar d'un braçat, agafar amb els braços. anar de bracet, agafar algú pel braç amb el propi braç, tot caminant. enxampar, agafar, esp. en sentit fig. L'hem enxampat en una mentida. embocar, agafar amb la boca. Embocar un instrument de vent. El gos no podia embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt (d'una cosa), agafar-la violentament. enxarpar o xarpar (fam.) entrapar, agafar en una trapa o com en una trapa. pinçar, agafar amb pinces o a tall de pinces. engolar, agafar, un animal, quelcom a plena gola. fer la tisora (a algú), agafar amb les dues cames el coll o el cos de l'adversari. enllaçar, agafar amb el llaç, esp. un cavall salvatge. entrampar, agafar amb una trampa. espessigar, agafar un pessic d'una cosa. espipellar o espipellejar, agafar un pessic d'una cosa, uns pocs grans de raïm, etc. encloure o cloure, agafar una cosa dos objectes que tendeixen a tocar-se. Li va encloure els dits en tancar el calaix. encletxar, agafar en l'escletxa que fan dues coses que tendeixen a tocar-se. enganxar. Es va enganxar els dits en una esquerda. ajupir, agafar entre dues coses que s'ajunten. En tancar la porta li va ajupir els dits. Ant. Amollar. Deixar anar. Soltar. 2 Possessionar-se d'alguna cosa o persona. → prendre, caçar. 3 v. intr. sobrevenir sorprendre. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 → acceptar. 5 → ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-se pron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se (→). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-se o aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-se o acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat. abraonar-se o agarbonar-se, agafar-se els qui lluiten. aferrussar-se, aferrissar-se, esp. al menjar. agarbar-se, agarbonar-se o agarbir-se, agafar-se els qui es barallen. 8 v. intr. → arrelar. 9 → posar-se a. 10 aferrar-se → enganxar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
57.
escreix
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 augment. moma, allò que hom dona o rep per damunt del que és de llei. propina, escreix que hom sol donar a qui el serveix en un establiment públic. 2 Amb escreix: de méso de més a més. 3 (amb vista al matrimoni) esponsalici Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
58.
alenar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bleixar, alenar, esp. amb fatiga. espirar. Jesucrist, llavors, espirà en ells i els digué... respirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
59.
anticipació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
antelació bestreta(en un pagament). Pagar a la bestreta, amb anticipació. Cp. avançament, precedència Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
60.
hèrnia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
trencadura(fam.) eventració, hèrnia amb sortida de tots els budells. escrotocele, hèrnia en l'escrot. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|