1.
disgustar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Llevar o minvar el gust a un menjar. dessaborir enfadeir dissipar(per excés d'aigua o de cocció) 2 desagradar desplaure enutjar descontentar despagar reprendre(una nova, un retret) no caure gens bé aigualir la festa (a algú) (fig.) 3 (disgustar-sepron.) enutjar-se, indisposar-se. saber greu [...]
|
2.
descontentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar despagar contrariar enutjar(->) despitar mortificar molestar incomodar emprenyar(fam.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
dessaborir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar(un menjar, treure-li el bon gust) dissipar(un menjar per excés d'aigua o de cocció. Alc.) eixalavar(per un excés d'aigua) desllavassar, íd. enfadeir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
desagradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desplaure(->) repugnar venir a repel(de fer una cosa) disgustar no fer cap gràcia(una cosa) no fer gens de goig(una cosa a algú) caure-li (a algú) una cosa a sobre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
insípid
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fat(->) dessabeït dessaborit disgustat. En aquest estofat hi has posat massa aigua i és tot disgustat. enfadeït eixalavat, disgustar per un excés d'aigua. no tenir suc ni bruc no tenir solta(un menjar) no valer res 2 Fer insípid: dessaborir. Ésser insípid: Fadejar. Manuel [...]
|
6.
condimentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. salar anisar Ant. Dessaborir. Disgustar. Enfadeir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
desplaure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre. desagradar enutjar, causar enuig o desplaer. desdelitar no fer (gens de) gràcia no assentar-se-li bé (una cosa a algú) despagar, fer malcontent algú. venir a repel de fer (una cosa) caure-li (a algú una cosa) a sobre [...]
|
8.
enutjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desplaure afectar desplaentment enfadar. En el llenguatge parlat se sol usar com si fos intr. (em va fer enfadar). V. el que hem dit sota enrabiar, cas semblant a aquest. enfellonir irritar(->) cremar enfuriaro enfurir enfurismar empipar empixonar rebentar, enutjar fortament. disgustar [...]
|
9.
agradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gust. venir de gust(una cosa), agradar a algú de fer-la. Cp. satisfer Ant. Desagradar. Disgustar. Desplaure. No dir res una cosa a algú: no agradar-li particularment. A mi el cant flamenc no em diu res. Venir a repel una cosa: desagradar de fer-la [...]
Fer una impressió grata, satisfer el gust. plaure (≠ complaure, v. tr.) delectar abellir, venir de grat. No li abellirà res del que poden oferir-li. venir de grat entusiasmar encisar (→) encantar (→) delectar enamorar. És una noia que enamora. Fa un temps que enamora. enartar captivar seduir (fig.), agradar molt. ésser del grat (d'algú) quadrar (v. intr.). Això no em quadra, no m'agrada. anar bé (fam.). Us va bé això, d'aquesta manera? afalagar, afectar d'una manera agradable. Les lloances del seus admiradors l'afalaguen. fer festa (d'alguna cosa), estar-ne satisfet, mostrar-ne satisfacció. entrar (una cosa) per l'ull dret mirar (una cosa) de bon ull o veure (una cosa) de bon ull. Ant. de mal ull. caure a l'ull caure en grat caure bé. Aquesta observació no li ha caigut gens bé. caure en gràcia (a algú una cosa) assentar-se-li bé (a algú una cosa) (fig.). Aquell arrambatge no se li havia assentat gens bé. mirar amb bons ulls (una cosa) llepar-se els bigotis o llepar-se'n els dits, agradar un menjar. fer bon ventrell, íd. fer-se llepadits (d'una cosa), trobar-hi molt gust. venir de gust (una cosa), agradar a algú de fer-la. Cp. satisfer Ant. Desagradar. Disgustar. Desplaure. No dir res una cosa a algú: no agradar-li particularment. A mi el cant flamenc no em diu res. Venir a repel una cosa: desagradar de fer-la. Caure una cosa sobre algú (fig.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |