1adj. agrenc, que agreja. agrassenc, agre com el raïm verd. acre, agre, esp. en sentit fig. acetós, agre com el vinagre. acerb avinagrat vinagrós (en sentit propi i fig.) tocat, es diu esp. del vi que té una punta d'agre. → àcid.
2 Ésser més o menys agre: Agrejar. Tornar-se agre → agrir-se.