1penetrar (→) ficar-se (→) irrompre (violentament i sobtosa) envair, pròpiament entrar forcívolament en un territori per ocupar-lo militarment. Per extensió es diu de qualsevol multitud de persones o animals que entra conjuntament en un lloc, i fig. es diu d'una malaltia, d'una doctrina, d'unes idees, etc. El 1918 la grip va envair Europa. introduir-se (→) internar-se (en un territori, en un bosc, en una cova gran, etc.) afiliar-se (en una secta, un partit polític, etc.) ingressar (en una escola, una corporació, etc.) reingressar insinuar-se, entrar a poc a poc, esp. una idea, un dubte, una sospita. infiltrar-se, entrar gradualment, una cosa. embocar (v. tr.). El vaixell embocà el port. La processó embocà el carrer X. enfilar (v. tr.), íd. encaixar, entrar una cosa en una altra. El mànec no encaixa en la dolla. entaforar-se, entrar en un amagatall, en un forat, etc. passar. Feu passar el visitant a la sala. esmunyir-se, entrar per una estretor qualsevol. escórrer-se. Entre el públic que entrava al teatre s'hi va escórrer un vailet sense bitllet. encarnar-se, entrar dins la carn. Una ungla encarnada. treure el nas (en un lloc), entrar en un lloc i tornar-ne a sortir ràpidament.
