31.
esdevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 passar. Passar a sergent (un caporal). parar. No, tu pararàs lladre. tornar-se, esdevenir així o així. Aquest vi s'ha tornat agre. Es va tornar tot vermell. acabar. Tu acabaràs malalt, si fas així. fer-se. Fer-se monjo. Fer-se protestant. Fer-se vell. caure(+ subs.). Caure en la misèria, en [...]
|
32.
desesperar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desesperançar. 2 v. pron. Lliurar-se a la desesperació. estirar-se els cabells sumir-se en la desesperació caure en la desesperació donar-se al diable (o a tots els diables) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 passar. Passar a sergent (un caporal). parar. No, tu pararàs lladre. tornar-se, esdevenir així o així. Aquest vi s'ha tornat agre. Es va tornar tot vermell. acabar. Tu acabaràs malalt, si fas així. fer-se. Fer-se monjo. Fer-se protestant. Fer-se vell. caure (+ subs.). Caure en la misèria, en captivitat, etc., esdevenir pobre, captiu, etc. 2 → arribar. 3 (esdevenir-se pron.). Ocórrer a algú una cosa. Produir-se un fet. passar. A ell no li ha passat mai cap desgràcia. succeir arribar. Va arribar el que ens temíem. Arribi el que arribi, jo no t'oblidaré. ocórrer escaure's, esdevenir-se, una cosa, en tal o tal ocasió o data. La inundació s'escaigué el setembre de l'any X. ensopegar-se, íd. caure, íd. acomplir-se ésser. Això no serà mai. realitzar-se tenir efecte tenir lloc. Això va tenir lloc a Barcelona. advenir (usat només en infinitiu i en tercera persona) efectuar-se donar-se. No es dona gaire, de ploure i fer sol alhora. seguir-se. A vegades se segueixen coses en una hora que no s'esdevenen en mil anys (Tirant lo Blanc). complir-se. S'ha complert la teva predicció. sorgir, esdevenir-se sobtosament. brollar, íd. caure (o baixar) del cel, esdevenir-se inesperadament un fet favorable. anticipar-se, esdevenir-se, una cosa, abans del temps normal. Aquest any l'hivern s'ha anticipat. reproduir-se. Esdeveniments semblants es reprodueixen en la història. repetir-se, íd. tenir lloc. L'última revolució espanyola va tenir lloc el juliol de 1936. sobrevenir (de sobte) concórrer, esdevenir-se alhora amb un altre esdeveniment. Donà fi a les dues guerres que li concorrien ensems. coincidir, esdevenir-se simultàniament. esclatar desencadenar-se © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
33.
escaure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Anar bé allò que hom fa amb la seva manera d'ésser. convenir(->) anar. No et va, fer aquests posats. 2 Caure bé un vestit, un adorn, etc. anaro anar bé. Aquest vestit no li va (no li va bé). Ant. Anar malament. caure [...]
|
34.
rodolar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ rossolar) (Rodolar significa davallar donant voltes sobre si mateix; rossolar, per contra, davallar lliscant per un rost.) capgirellar capitombar tomballar, tomballejaro tombassejar esbarrar-se, caure rodolant per un rost. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
ensorrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 colgar, enfonsar, abatre. 2 (ensorrar-sepron.) enfonsar-se(->) esfondrar-se entrar-se'n anar-se'n a terra esbaldregar-se, ensorrar-se en part una paret, un marge. caure Cp. esllavissar-se, cedir 3 Fig. arruïnar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
36.
entrebancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 obstaculitzar. fer la traveta, posar la cama entre les cames d'un que corre a fi de fer-lo caure. encamellar, íd. 2 (entrebancar-sepron.) ensopegar. 3 Fig. enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
37.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar(una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar(un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat [...]
|
38.
cascada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
salt o salt d'aigua saltant ràpid(m.), part d'un riu on el corrent es mou amb gran rapidesa, sense, però, caure en el buit. Els ràpids del Nil. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
39.
urpa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 úrpia ungla. El gat ha tret les ungles. 2 Fig. grapa. Caure a les grapes d'un usurer. arpa(fig.). Treure algú de les arpes d'un altre. xarpa, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
40.
agradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa), estar-ne satisfet, mostrar-ne satisfacció. entrar (una cosa) per l'ull dret mirar (una cosa) de bon ullo veure (una cosa) de bon ull. Ant. de mal ull. caure a l'ull caure en grat caure bé. Aquesta observació no li ha caigut gens bé. caure [...]
|