1.
podar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esporgar. Podar es diu més aviat dels arbres que de les plantes petites. S'usa esp. parlant dels ceps. espodassar, podar a mitges. arramellar, tallar les branques baixes. coronaro caponar, tallar totes les branques perquè en surtin de noves. repelar, netejar per segona vegada un arbre [...]
|
2.
podadora
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(eina) dallo podall gatzoll estassabarderso tallabarder, podall gran. estassador(per a podar herba, bardisses, etc.) esporgador llimella falçó(->) estisores (o tisores) de podar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
caponar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 castrar. 2 casar-se. 3 podar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
falçó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
podall, falçó per a podar oliveres, tallar raïms, etc. dall, íd. falcilla llimella Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
coronar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 llorejar(amb llorer) aureolar(amb una aurèola) nimbar(amb un nimbe, com les imatges de sants) Ant. Descoronar. 2 Fig. acabar. 3 premiar. 4 podar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
esporgar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 podar(->) encimar, esporgar pel cim. escatir castigar(un arbre), esporgar-lo massa. escaparrar, esporgar el cap d'un brot, d'una rama. esbrostimar, esporgar el brostim d'una vinya. esbrostar, treure la brosta d'un arbre. esbrotar, treure els brots. esbrotonar, íd. esllucar, esporgar els [...]
1 podar (→) encimar, esporgar pel cim. escatir castigar (un arbre), esporgar-lo massa. escaparrar, esporgar el cap d'un brot, d'una rama. esbrostimar, esporgar el brostim d'una vinya. esbrostar, treure la brosta d'un arbre. esbrotar, treure els brots. esbrotonar, íd. esllucar, esporgar els llucs (d'una olivera, etc.) esnovar, esporgar els brots nous d'una planta. esporguinyar, esporgar lleugerament, per sobre. escoronar o descoronar, esporgar les rames més altes. estanyadar, esporgar les tanyades o tanys d'un arbre. brancar, esporgar un arbre deixant-hi les branques convenients. cimar, esporgar la copa d'un arbre de manera que creixi més en alt que en ample. esmotxar (les parts sobresortints). Els podadors esmotxen la vinya. Cp. estassar: tallar bardisses, maleses, herba, etc. 2 Fig. Treure certes parts d'un llibre, film, etc. expurgar. Expurgar una novel·la. retallar → suprimir. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
conrear [o conrar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esglevar, treure la gleva d'una terra per conrear-la. Cp. llaurar, cavar, fangar, sembrar, regar, eixarcolar, podar Ant. Ermar (una terra): deixar-la tornar erma. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. desemmatar, desembrossaro desemmalesar, íd. esbardissar, íd. esbrollaro desbrollar, íd. esbrossaro desbrossar, íd. esporgar(->) podar(->) descucaro escucar, netejar de cuques una planta. arpellaro arpellejar, netejar la terra amb les arpelles. desenrunar, netejar de runa un lloc. despedregar [...]
|
9.
tallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. les orelles. desmamellar, íd. els pits. Cp. xollar o esquilar, tondre (el pèl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc. 2 (tallar-sepron.) clivellar-se. 3 encreuar-se [...]
|