Resultats de la cerca frase exacta: 14
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
raure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. afaitar, esquilar, raspar. 2 v. intr. anar, ésser. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
afaitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ensinistrar. 2 Raure el pèl, esp. el de la cara. raure rasurar rapar repelaro afaitar a repel afaitar a contrapel barbejar fer la barba Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
residir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 habitar, viure. 2 Fig., raure, tenir el seu lloc en tal cosa o en tal indret. La suprema autoritat, per als catòlics, rau en el papa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
anar a parar (parar 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anar a raure anar a fer cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
raspar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
raure ronyar(os, banya, peüngla, etc.) ratllar(pa, formatge, etc.) escarpellar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
segar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ressegar, segar un herbei per segona vegada, segar els rostolls. verdassegar, segar abans d'arribar, el gra, a madur. dallaro godallar(amb la dalla) redallar, dallar per segona vegada. falcejar(v. intr.) (≠ falsejar), fer anar la falç segant. raure, passar un instrument tallant per damunt [...]
|
|
7.
consistir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estar constituït per ésser consistent en raure. En això rau la teva desgràcia. estar en. Tot està en això: que ell no ho endevini. reduir-se a residir en Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
habitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
residència en un lloc. poblar. Els colons que poblaven aquella regió. instal·lar-se, prendre possessió d'un nou domicili. aveïnar-se, fer-se veí d'un poble. raure(fam.). Després de girar molt món, va anar a raure a Suïssa. On rau ara aquest desgraciat? cohabitar, habitar conjuntament amb altres, esp [...]
|
|
9.
tractar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
les persones de pes. fer-se fraternitzar, tractar-se com germans. freqüentar-se franquejar-se, tractar-se amb franquesa. comunicar-se raure, tenir tractes amb qui no voldríem. En aquest sentit, raure és usat només en infinitiu, regit de verbs com haver de, anar a, venir a. Vaig haver de raure amb [...]
|
|
10.
ésser 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
nen ja fa tres hores que està al jardí, esperant que arribin els seus pares. enfrontar, ésser enfront. El jardí que enfronta la casa. florejar, ésser a flor de. caure. On cau aquest poble? parar. No sé pas on para el llibre que has portat aquest matí. raure. On rau, ara, aquell? On deu raure, el [...]
1 v. intr. ser (forma preferida, avui, especialment en el llenguatge parlat) esser → existir, esdevenir-se. 2 Trobar-se en un lloc. estar (≠ estar-se), ésser en un lloc durant un cert espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: feia quatre hores que estaven allí, armats. Demà serem a Vic: hi estarem quatre hores. El subjecte és sempre una persona. En el llenguatge parlat hom usa sovint estar parlant d'una cosa o d'un animal (el martell està sobre la taula). És un barbarisme inacceptable. El nen està al jardí és errat; cal dir el nen és al jardí. Però hom pot dir: el nen ja fa tres hores que està al jardí, esperant que arribin els seus pares. enfrontar, ésser enfront. El jardí que enfronta la casa. florejar, ésser a flor de. caure. On cau aquest poble? parar. No sé pas on para el llibre que has portat aquest matí. raure. On rau, ara, aquell? On deu raure, el meu llibre? anar a parar (per a temps passats). On ha anat a parar el meu diari? 3 tirar a, ésser lleugerament, tenir una mica tal qualitat. Aquest vi tira a agre. Aquesta roba tira a verd. fer (en una addició). Dos i dos fan quatre. formar part. Jo formava part de la colla, jo era de la colla. figurar. El vostre nom no figura a la llista. L'ús del verb ésser com a auxiliar en els temps compostos (amb un participi passat), sempre que expressi un estat permanent del subjecte o que l'acció del verb recaigui sobre el subjecte, és correcte. Ell és nascut a l'agost. El seu pare és mort. Sempre, però, es pot substituir per haver. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v. intr.
ser (forma preferida, avui, especialment en el llenguatge parlat)
esser
→ existir, esdevenir-se.
2 Trobar-se en un lloc.
estar (≠ estar-se), ésser en un lloc durant un cert espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: feia quatre hores que estaven allí, armats. Demà serem a Vic: hi estarem quatre hores. El subjecte és sempre una persona. En el llenguatge parlat hom usa sovint estar parlant d'una cosa o d'un animal (el martell està sobre la taula). És un barbarisme inacceptable. El nen està al jardí és errat; cal dir el nen és al jardí. Però hom pot dir: el nen ja fa tres hores que està al jardí, esperant que arribin els seus pares.
enfrontar, ésser enfront. El jardí que enfronta la casa.
florejar, ésser a flor de.
caure. On cau aquest poble?
parar. No sé pas on para el llibre que has portat aquest matí.
raure. On rau, ara, aquell? On deu raure, el meu llibre?
anar a parar (per a temps passats). On ha anat a parar el meu diari?
3 tirar a, ésser lleugerament, tenir una mica tal qualitat. Aquest vi tira a agre. Aquesta roba tira a verd.
fer (en una addició). Dos i dos fan quatre.
formar part. Jo formava part de la colla, jo era de la colla.
figurar. El vostre nom no figura a la llista.
L'ús del verb ésser com a auxiliar en els temps compostos (amb un participi passat), sempre que expressi un estat permanent del subjecte o que l'acció del verb recaigui sobre el subjecte, és correcte. Ell és nascut a l'agost. El seu pare és mort. Sempre, però, es pot substituir per haver.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana