Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

estrany

1 adj.
Que és d'una altra família (Ant. Propi).

2 Que no té relació amb nosaltres, que no és conegut nostre.
desconegut (→)

3 Que no té part en una cosa.
aliè
profà
no tenir art ni part (en una cosa)
heterogeni

4 rar
insòlit
inaudit o inoït
singular
peregrí (≠ pelegrí)
enigmàtic
estrambòtic
estrafolari
extravagant
excèntric (persona)
esnob
original (persona)
mai vist. Una cosa mai vista.
de l'altre món. A tu et sembla una cosa de l'altre món i, en realitat, no té res d'estrany.
preternatural (≠ sobrenatural)
abracadabrant
extraordinari (→)
sorprenent
inacostumat
inexplicable

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions