1 Que no costa gaire de fer o d'obtenir.
planer. Una feina molt planera.
pla. Ell tot ho troba pla.
còmode. És molt còmode de fer això.
bo de. Bo d'entendre, de portar.
flexible (fig.), que s'adapta fàcilment.
capavallós. A tu et sembla molt capavallós, aquest afer, i és molt difícil.
avinent, fàcil d'arribar-hi, d'anar-hi.
manejadís, fàcil de manejar.
aprenedor, fàcil d'aprendre. Per a un català, el francès és una llengua força aprenedora.
senzill o simple. És un càlcul molt senzill.
obvi, fàcil d'entendre.
fluid (fig.). Un estil fluid.
accessible, de fàcil accés. Des d'aquí, aquella ermita sembla un niu d'àligues, però de fet és molt accessible (Ant. Inaccessible).
escaladís, fàcil d'escalar. Aquesta muntanya, vista d'aquí, sembla molt esquerpa, però és molt escaladissa.
descansat. Una feina molt descansada.
tirador, es diu d'un camí fàcil.
avancívol, íd.
de bon fer (o treballar, o pintar, o cosir, etc.)
vendre's (una cosa) com pa beneït, ésser fàcil de vendre.
ésser un joc (una cosa per a algú)
ésser una cosa (o un joc) de poques taules
ésser (una cosa) pa i mel
ésser peix al cove
ésser com donar palla a la mula
ésser més fàcil que beure's un ou
ésser bufar i fer ampolles
2 (Dit d'una persona)
avinent. És un home molt avinent.
acomodatici, que s'avé fàcilment a tot.
bo d'agombolar, es diu d'una persona que a tot s'acomoda.
conciliador
comprensiu
tractable
dòcil, fàcil de conduir.
complaent
lleuger, que no costa gaire que s'avingui a tenir relacions sexuals.
venal, íd.
consentit, dit de la persona que consent l'adulteri del seu cònjuge o la seva parella.
→ accessible.
Ant. Difícil. Exigent.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
