61.
guia 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(fig.) caravaner, guia d'una caravana, a Orient. cornac, conductor d'un elefant domesticat; usat fig. en el sentit de guia. múixer, conductor de trineus de gossos. mentor, guia en coses de l'esperit. pare (o mestre) espiritual, íd. psicagog, íd. tutor, guia i conseller. guru, mestre espiritual hindú [...]
|
62.
rígid
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) inflexible severo severíssim estricte estret. Un esperit estret. Una moral estreta. inexorable implacable irreductible incommovible rigorista(en qüestions de moral) ésser un moralista (o un purità) ésser un lligamosques(fam.), es diu del qui dona massa importància a coses menudes. Manuel [...]
|
63.
plaer [o pler]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Feia goig de veure. fruïció voluptat, gran plaer, esp. dels sentits, però també de l'esperit. delit. Els delits del món, si són ordenats, són justos. ( Cp. adelitament: acció d'adelitar-se o trobar plaer en alguna cosa.) regal, plaer dels sentits. Una noia regal dels ulls. Fig., també de l'ànima [...]
|
64.
admetre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Rebre hom en el seu esperit alguna cosa com a veritable o valedora. acceptar. Acceptar un càstig, una teoria, una idea, les excuses, etc. adoptar. Vam adoptar la seva proposició. reconèixer, admetre una cosa que abans hom negava o de la qual dubtava. Ell reconeix el seu error. confessar. Confesso [...]
|
65.
aparèixer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobre el cel blau. treure el cap(fig.). No s'hi va estar gaire: no va fer més que treure el cap. traspuntar, començar a aparèixer. Es diu esp. del sol. entrelluir, aparèixer una cosa entremig d'altres. deixar-se entreveure deixar-se albirar 2 Mostrar-se un esperit o una cosa de l'altre món sota [...]
|
66.
atenció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anar alerta, estar alerta. cura. Posar cura en una cosa, en una feina. Fer una cosa amb molta cura. vigilància diligència tensió d'esperit Ant. Inatenció. 2 Demostració de consideració o cortesia. cortesia gentilesa respecte mirament(usat generalment en pl.). Tractar algú amb miraments. Hem de [...]
|
67.
jove
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
períodes de la seva creixença. Parlant de germans, es diu del més jove. El meu germà petit. La noia petita. juvenil, pertanyent a la joventut. Els anys juvenils. Les obres juvenils de Verdaguer. jovenívol, que presenta els trets de la joventut. Un vell d'esperit jovenívol. minyonívol, íd. ésser de la [...]
|
68.
disposició
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
endreç, manera com hom disposa o endreça alguna cosa. 2 Estat d'esperit o de cos en què hom es troba per a fer quelcom. aptitud. facultat(sovint en pl.) predisposició capacitat mitjans(fig.). És un home de molts mitjans. instint(fig.). Té un instint segur per a [...]
|
69.
feble
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dèbil(esp. físicament) flac. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. No t'enfilis en aquesta branca, que és flaca. afeblit decandit decaigut abatut(->) inconsistent(cosa) adinàmic(mot savi) prim. Un vi prim, un brou prim. Prim de salut, de butxaca. tènue(fig.) [...]
1 dèbil (esp. físicament) flac. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. No t'enfilis en aquesta branca, que és flaca. afeblit decandit decaigut abatut (→) inconsistent (cosa) adinàmic (mot savi) prim. Un vi prim, un brou prim. Prim de salut, de butxaca. tènue (fig.) delicat, feble, no robust. Tenir l'estómac delicat. frèvol (persona o cosa) lànguid (persona o cosa) astènic (tèc.), dit d'una persona. anèmic (fig.). Un partit anèmic. invàlid, que no té vigor, dit d'un vell, d'un malalt, etc. defallent. No havia menjat res des del dia abans i se sentia defallent. defallit, íd. exhaust esgotat desvalgut, que no es pot valer sinó de l'ajut d'altri. desanat, feble en extrem, dit d'una persona. afigat, que manca d'energia. neulit (fig.), privat de vigoria. flasc, feble moralment, de caràcter. fleuma, fluix de caràcter, mancat de fermesa. primparat, feble, inconsistent (cosa). escagassat, feble per efecte d'una diarrea. esvaït, feble per no haver menjat. fràgil (en sentit moral) moll (fig.). Un home moll, feble de caràcter. somort (so, llum, foc) fluix ésser una estàtua amb peus d'argila ésser de carn, es diu d'una persona feble en sentit moral. Ant. Fort. Vigorós. Sòlid. 2 Estar feble: Defallir. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
70.
condició
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de persones molt baix. classe. La classe burgesa, proletària, etc. Lluita de classes. categoria. Els metges pertanyen a la mateixa categoria social, però no sempre a la mateixa classe. casta. La casta militar. Tenir l'esperit de casta. Tenir els prejudicis de la seva casta. clan, societat closa [...]
|