21.
símbol
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa, esp. futura. Es diu esp. de fets o de personatges de l'Antic Testament, considerats com a símbols d'altres del Nou Testament. El boc emissari era tipus de Crist. imatge. Una vella descarnada i empunyant una dalla és la imatge de la mort. insígnia. El ceptre i la corona són les insígnies de la [...]
|
22.
assemblar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
minyó té molt del seu pare. acostar-se. Aquest color s'acosta molt a aquell. dar-se un esguard, tenir una semblança amb algú. tenir una retirança (o una retirada) ésser l'estampa (o la imatge, o el retrat, o la còpia) (d'algú), assemblar-se-li molt. donar un rampeu, assemblar-se, esp. en mèrit [...]
|
23.
idea
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
obsessió, rauxa. noció prenoció, idea anticipada d'una cosa. coneixençao coneixement. Coneixença del bé, del mal, de Déu. espècie(en filosofia). Espècie sensible. Espècies intel·ligibles. concepte. El concepte del bé, de l'espai, del temps, etc. concepció. Una concepció molt atrevida. imatge [...]
|
24.
escultura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Art, acció d'esculpir. plàsticao art plàstica torèutica, art de treballar en relleu el vori, la fusta, etc. estereotomia, art de tallar la pedra, la fusta, el ferro. estatuària imatgeria 2 L'obra esculpida. estàtua imatge figura talla entalladura entretalla relleu(baix relleu, mig relleu [...]
|
25.
representar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 exposar. 2 Expressar una noció o un objecte per mitjà d'un altre objecte. reproduir, representar la imatge exacta d'una cosa. pintaro dibuixar(en sentit propi i figurat) figurar. El lleó figura la força. Figurar el dimoni amb banyes i cua. simbolitzar. La bandera simbolitza la pàtria [...]
|
26.
semblança
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aparença. 4 imatge. 5 biografia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
27.
figura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Cp. conformació 2 Representació d'una forma pel dibuix, la pintura, l'escultura, etc. imatge efígie tanagra, petita figura d'argila, molt gràcil, com les trobades a Tanagra. blasó, figura de l'art heràldic. carassa, cara de pedra, metall, etc., d'una font, etc. mascaró, carassa usada com a [...]
1 Forma externa d'un cos. forma estampa, figura total d'una persona o d'un animal. Tenir una bella estampa. parença, conjunt de trets exteriors d'una persona o cosa. físic, figura d'una persona. Tenia un físic meravellós. presència. Un home de bona presència. Tenir molta presència, ésser notable per la seva figura. semblança. Vegeren un núvol de semblança de foc. perfil, contorn d'una figura plana. Potser no era una beutat, però tenia un perfil encisador. línia. Feia règim per conservar la seva línia? configuració, disposició de les parts d'un cos, que li dona certa forma o figura. Cp. conformació 2 Representació d'una forma pel dibuix, la pintura, l'escultura, etc. imatge efígie tanagra, petita figura d'argila, molt gràcil, com les trobades a Tanagra. blasó, figura de l'art heràldic. carassa, cara de pedra, metall, etc., d'una font, etc. mascaró, carassa usada com a adorn en arquitectura. mascaró de proa, figura que hom posava a la part alta de la proa d'una nau. escacs, les figures del joc d'escacs. Una bossa de cuir on hi havia escacs. bucrani, figura que representa un cap de bou adornat amb garlandes, usat en l'ornamentació de frisos. patum, figura que representa un animal fabulós, que hom fa sortir en les processons i festes populars. La patum de Berga. víbria, brívia o vibra, patum figurant un monstre. litofania, figura impresa en la porcellana, visible a contraclaror. ninot caricatura figurí, figura d'una persona que hom dibuixa com a projecte d'un vestit. → estàtua, retrat, pintura, representació. → imatge. 3 (En retòrica) imatge trop, figura que consisteix a modificar el sentit propi d'un mot per emprar-lo en un sentit figurat. Les més importants són: metàfora, metonímia, sinècdoque, catacresi, hipàl·lage, antífrasi, antonomàsia, eufemisme, metalepsi, al·legoria, paràbola, ironia. figures de dicció (pròtesi [Alc.], epèntesi, paragoge, afèresi, síncope, apòcope, metàtesi, dièresi, crasi, sinalefa, al·literació, etc.) figures de construcció (el·lipsi, zeugma, sil·lepsi, hipèrbaton o inversió, hipàl·lage, disjunció, pleonasme, repetició, etc.) figures de pensament (antítesi, apòstrofe, epifonema, subjecció, enumeració [recapitulació en un discurs], suspensió, reticència, obsecració, imprecació, perífrasi o circumlocució o circumloqui, hipèrbole, lítote o atenuació, preterició, prosopopeia, hipotiposi, etc.) 4 → símbol. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
28.
embrutar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) engreixinar(amb greix) encarbonar(amb carbó), emmascarar. deturpar(en sentit propi i fig.). Deturpar la veritat, la imatge o la memòria d'una cosa. Deturpar-se el cap. impurificar contaminar infectar Ant. Netejar. 2 (embrutar-sepron.) [...]
|
29.
transparent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. diàfanCp. translúcid. Un objecte és diàfan quan deixa passar a través seu la imatge perfecta de l'objecte, com ara l'aire, un vidre, una capa d'aigua límpida; transparent diu menys que diàfan: un vel molt tènue, per exemple, deixa veure els contorns i, en part, la superfície de l'objecte [...]
|
30.
mirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, mirar fixament. mirar de dret en dret, íd. observar. Observar els estels amb el telescopi. contemplar, mirar atentament absorbint-se en la vista de l'objecte mirat. Contemplar el paisatge, els estels, una imatge, una escena, etc. examinar, mirar amb molta atenció un objecte. Examinar un mineral rar [...]
|