1.
redós [o recer]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
abric. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
recer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
abric. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
retir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 retraïment aïllament recés(≠ recer), lloc de retraïment. Cp. reclusió 2 pensió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
arrambar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arrimar adossar. Aquest armari, adosseu-lo a la paret. acular, arrambar una cosa per la seva part posterior. Van acular el carro contra el marge. redossar, arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de recer. arraconar, arrambar en un racó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
5.
abrigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sotaplujar replujar posar a cobert (o a recer) arrecerar emparar protegir parapetar redossar, arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de redós o empara. reparar. El meu jardí està molt reparat del fred (Alc.). acubillar, abrigar quelcom posant-s'hi a sobre. La gallina acubilla [...]
|
6.
cobert 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sota sostre. A recer. A l'abric. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
abric
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Lloc on hom es pot posar a cobert de les inclemències del temps o contra un perill qualsevol. aixopluco sopluig, pròpiament lloc on posar-se a cobert de la pluja; per ext., abric, refugi. recobre empara refugi. Un refugi de muntanya. recer(≠ recés). redós asil, lloc de refugi, esp. per [...]
1 Peça de vestir per a abrigar del fred. abrigall matafred o guardafred, noms genèrics d'abric. pellissa, peça de vestir feta o folrada de pells. sobretot paltó pardessú carric, sobretot ample amb esclavines esglaonades, que es portava antany. redingot, espècie de capot amb mànigues ajustades. rus, sobretot llarg i gruixut. talma, mena d'esclavina llarga. dòlman, mena d'abric llarg amb mànigues d'origen turc. gavany, capot amb mànigues. macfarlan, abric proveït d'una ampla valona, sense mànigues, però amb obertures per a passar-hi els braços. samarra o samarró, gec llarg de pell, que usen els pastors de muntanya. gavardina, peça d'abric lleugera, de mig temps. impermeable, mena d'abric de roba impermeable a l'aigua. capot, abric més estret que la capa i amb mànigues i caputxa; l'usaven esp. pastors i gent del camp. gambeto, capot curt. capotell, capot curt fins a la cintura. capa (→) trenca, abric fins a mitja cuixa i generalment amb caputxa. anorac, peça d'abric, curta com una jaqueta i que sol dur caputxa. parca, abric de teixit impermeable, sovint embuatat i amb una caputxa adornada de pell tot al voltant. tabard, abric curt i creuat. tapaboques, espècie de bufanda molt gran, que s'usa com a abric del coll i de la part superior del pit i de la inferior de la cara. → bufanda. guardaespatlles o cobriespatlles, mocador gran d'abric d'ús femení. mocador d'espatlles o espatller o mantó, íd. mantellet o manteleta, esclavina que usen les dones com a abric. renard, pell de guineu adobada que serveix d'abric femení per al coll. boà, abrigall de pell, plomes, etc., que les dones porten enroscat al coll. maniguet, per a tenir les mans calentes. barnús, peça d'abric, llarga, amb mànigues, esp. la que hom es posa sobre el vestit de bany. edredó, abric de llit. 2 Lloc on hom es pot posar a cobert de les inclemències del temps o contra un perill qualsevol. aixopluc o sopluig, pròpiament lloc on posar-se a cobert de la pluja; per ext., abric, refugi. recobre empara refugi. Un refugi de muntanya. recer (≠ recés). redós asil, lloc de refugi, esp. per als delinqüents. port (fig.) Cp. catau, amagatall → protecció. 3 A l'abric de: A redós de. A redossa de. A recer de. A cobert de. A l'empara de. Sota sostre. Dormir sota sostre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
8.
segur
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estar lliure de perill (o de risc) Cp. les loc. adv. a l'abric, a cobert, a recer 2 Que no admet dubte, que s'esdevindrà de cert. indubtable infal·lible. Un remei infal·lible. indiscutible inevitable evident(->) 3 Fermament establert. infrangible(fig.). Una amistat [...]
|