Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
turc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
turquío turquès(adj.) Llengües turqueses. otomà Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
sofà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
canapè divan, sofà llarg sense respatller ni braços. otomanao llit turc, divan d'origen turc. tresillo, conjunt de sofà i dues butaques. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
beneit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ beneït, per bé que en certes frases antigues té el mateix sentit, per exemple en l'avemaria: beneita sou Vós entre totes les dones. Aigua beneita.) beneitó llonze liró betzol toix (->) ximplet ensopit estúpid bàmbol benaventurat infeliç turc (Alc.) albat idiota (->) ximple (->) babau (- [...]
|
|
4.
abric
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. rus, sobretot llarg i gruixut. talma, mena d'esclavina llarga. dòlman, mena d'abric llarg amb mànigues d'origen turc. gavany, capot amb mànigues. macfarlan, abric proveït d'una ampla valona, sense mànigues, però amb obertures per a passar-hi els braços. samarrao samarró, gec llarg de pell, que [...]
1 Peça de vestir per a abrigar del fred. abrigall matafred o guardafred, noms genèrics d'abric. pellissa, peça de vestir feta o folrada de pells. sobretot paltó pardessú carric, sobretot ample amb esclavines esglaonades, que es portava antany. redingot, espècie de capot amb mànigues ajustades. rus, sobretot llarg i gruixut. talma, mena d'esclavina llarga. dòlman, mena d'abric llarg amb mànigues d'origen turc. gavany, capot amb mànigues. macfarlan, abric proveït d'una ampla valona, sense mànigues, però amb obertures per a passar-hi els braços. samarra o samarró, gec llarg de pell, que usen els pastors de muntanya. gavardina, peça d'abric lleugera, de mig temps. impermeable, mena d'abric de roba impermeable a l'aigua. capot, abric més estret que la capa i amb mànigues i caputxa; l'usaven esp. pastors i gent del camp. gambeto, capot curt. capotell, capot curt fins a la cintura. capa (→) trenca, abric fins a mitja cuixa i generalment amb caputxa. anorac, peça d'abric, curta com una jaqueta i que sol dur caputxa. parca, abric de teixit impermeable, sovint embuatat i amb una caputxa adornada de pell tot al voltant. tabard, abric curt i creuat. tapaboques, espècie de bufanda molt gran, que s'usa com a abric del coll i de la part superior del pit i de la inferior de la cara. → bufanda. guardaespatlles o cobriespatlles, mocador gran d'abric d'ús femení. mocador d'espatlles o espatller o mantó, íd. mantellet o manteleta, esclavina que usen les dones com a abric. renard, pell de guineu adobada que serveix d'abric femení per al coll. boà, abrigall de pell, plomes, etc., que les dones porten enroscat al coll. maniguet, per a tenir les mans calentes. barnús, peça d'abric, llarga, amb mànigues, esp. la que hom es posa sobre el vestit de bany. edredó, abric de llit. 2 Lloc on hom es pot posar a cobert de les inclemències del temps o contra un perill qualsevol. aixopluc o sopluig, pròpiament lloc on posar-se a cobert de la pluja; per ext., abric, refugi. recobre empara refugi. Un refugi de muntanya. recer (≠ recés). redós asil, lloc de refugi, esp. per als delinqüents. port (fig.) Cp. catau, amagatall → protecció. 3 A l'abric de: A redós de. A redossa de. A recer de. A cobert de. A l'empara de. Sota sostre. Dormir sota sostre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Peça de vestir per a abrigar del fred.
abrigall
matafred o guardafred, noms genèrics d'abric.
pellissa, peça de vestir feta o folrada de pells.
sobretot
paltó
pardessú
carric, sobretot ample amb esclavines esglaonades, que es portava antany.
redingot, espècie de capot amb mànigues ajustades.
rus, sobretot llarg i gruixut.
talma, mena d'esclavina llarga.
dòlman, mena d'abric llarg amb mànigues d'origen turc.
gavany, capot amb mànigues.
macfarlan, abric proveït d'una ampla valona, sense mànigues, però amb obertures per a passar-hi els braços.
samarra o samarró, gec llarg de pell, que usen els pastors de muntanya.
gavardina, peça d'abric lleugera, de mig temps.
impermeable, mena d'abric de roba impermeable a l'aigua.
capot, abric més estret que la capa i amb mànigues i caputxa; l'usaven esp. pastors i gent del camp.
gambeto, capot curt.
capotell, capot curt fins a la cintura.
capa (→)
trenca, abric fins a mitja cuixa i generalment amb caputxa.
anorac, peça d'abric, curta com una jaqueta i que sol dur caputxa.
parca, abric de teixit impermeable, sovint embuatat i amb una caputxa adornada de pell tot al voltant.
tabard, abric curt i creuat.
tapaboques, espècie de bufanda molt gran, que s'usa com a abric del coll i de la part superior del pit i de la inferior de la cara. → bufanda.
guardaespatlles o cobriespatlles, mocador gran d'abric d'ús femení.
mocador d'espatlles o espatller o mantó, íd.
mantellet o manteleta, esclavina que usen les dones com a abric.
renard, pell de guineu adobada que serveix d'abric femení per al coll.
boà, abrigall de pell, plomes, etc., que les dones porten enroscat al coll.
maniguet, per a tenir les mans calentes.
barnús, peça d'abric, llarga, amb mànigues, esp. la que hom es posa sobre el vestit de bany.
edredó, abric de llit.
2 Lloc on hom es pot posar a cobert de les inclemències del temps o contra un perill qualsevol.
aixopluc o sopluig, pròpiament lloc on posar-se a cobert de la pluja; per ext., abric, refugi.
recobre
empara
refugi. Un refugi de muntanya.
recer (≠ recés).
redós
asil, lloc de refugi, esp. per als delinqüents.
port (fig.)
Cp. catau, amagatall
→ protecció.
3 A l'abric de: A redós de. A redossa de. A recer de. A cobert de. A l'empara de. Sota sostre. Dormir sota sostre.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana